The connection Yoseph HaTzaddik-Mashiach Tzidkeinu-Chashmonaim – Shabbat Chanukkah-Miketz 5777 [מקץ ה”תשעז]

By: Chaim Yehuda Ben Avraham Folch, Chaim Eder – haimiehuda@gmail.com

From the previous parashah, VaYeshev, we learned why Yosef son of Yaakov receives the appellation of Yoseph HaTzaddik: he resisted the multiple provocative bustles of the wife of Potiphar, high priest of Egypt; According to the parashah:

And it came to pass after this, that his master’s wife set her eyes on Yoseph, and said to her, Lie down with me (Genesis 39:7).

And it came to pass that she spoke unto Joseph every day, and he would not hear her to lie beside her, to be with her (Genesis 39:10).

That woman came to fill the rooms of her house with mirrors so Yoseph would find her image wherever he looked, and even had a sword placed under his chin so he could not lower his head to avoid seeing her. Just as the woman’s seductive efforts were about to succeed, Yosef saw an image of his father Yaakov, saying: “My son, if you fall into the trap, your name will not appear on the breastplate of the Kohen Gadol and you branch shall be cut off the Children of Israel.” That image was decisive for Yoseph to avoid falling in the temptation, and today we know him as Yoseph HaTzaddik (learned from my community Rabbi Meir Shimon Bar-Chen).

A similar denomination receives the Mashiach, being called Mashiach Tzidkeinu, our righteous Mashiach. Are there points of connection between Yoseph and the Mashiach? Clearly, yes. The connection comes to the point that the Messiah receives the appellation of Mashiach ben Yoseph. Why?

The Mashiach (ben Yoseph) will battle against Edom, the descendants of Esau (Midrash Zerubavel), a compendium of the enemies of Israel, that is going to be vanquished by the Mashiach ben Yoseph, as is alluded in the same birth of Yoseph, when his mother Rachel exclaims “the Eternal has taken away my disgrace” (Genesis 30:23), with the prophetic vision she saw in where an “anointed savior” will descend from Yoseph and remove the opprobrium (to be subsumed in exile): And so, an anointed for battle will descend from Yoseph (Midrash Yelamdenu). As the prophet Ovadiah says, “[…] the House of Yaacov shall be a fire, and the House of Yoseph a flame, and the house of Esau for stubble, and they shall kindle in them, and devour them […]” (Ovadiah 1:18), so that “Esau’s [spiritual] offspring shall be delivered to the Hands of the descendants of Yoseph”(Talmud, Baba Batra 123b). (References taken from this link)

Clearly, Yoseph’s offspring are characterized by their Tzidkut, their righteousness, and these Tzaddikim of the present, past and the future, direct spiritual descendants of Yosef HaTzaddik, constitute the vaccine of the Jewish People against complete assimilation. Is there evidence of this in the Torah? Absolutely: we can extract it from the beginning of Parashat Matot, where Israel goes to war. Be”H (with the help of G’od) we will see that now.

HOW HASHEM SAVES ISRAEL THROUGH THE TZADDIKIM

Indeed, in Parashat Matot we find the model that HaShem shows us that guarantees the survival of Israel. There we have the passuk in which Moshe rabeinu addresses the people giving the order to make war against Midian, saying:

(Bamidbar 31: 3) “הֵחָלְצוּ מֵאִתְּכֶם אֲנָשִׁים לַצָּבָא; וְיִהְיוּ, עַל-מִדְיָן, לָתֵת נִקְמַת-יְהוָה, בְּמִדְיָן”

“Let some of you assemble for war, and go against Midian and do the revenge of the Lord in Midian” (Numbers 31: 3).

Of the text in Hebrew, we emphasize in that passuk the expression

“הְצלּוּ מִאְּכֶםתְּכֶם אםים לָצבָא”

“Assemble some of you for war”

Where two (ב) times appears – connoting guevurah, rigour and strenght – the Letter Tzadik (in the first and last words: “he’haltzu” and “latzabá”). Expression and Tzadik Letters that are remarked a second time (ב) twice in another expression, in this case in Bamidbar 31:5:

“חלוצי צבָא”

“Men armed for war” [“Chalutzei Tzabah”]

These armed men are selected from among the 12 tribes, with passuk 31:4 expressing

“Of every tribe a thousand, throughout all the tribes of Israel, shall ye send to the war” (Numbers 31: 4).

In that battle against Midian, not a single Jewish soldier died, since, as it denotes the comment that we have made on the Letter Tzaddik (Letter Tzaddik analyzed here by  Rav Ginsburg), the army was a legion of the most select 12,000 Tzaddikim among the people of Israel. Indeed, the sages explain that

“It is not the poison of the serpent that kills, but the transgression” (Talmud, Berakhot 33a)

And how do these select Tzaddikim fight against the assimilation of Midian/Edom? This can be deduced from the word “army”, “tzabá”:

“צבָא”

This word can be interpreted as follows: the Tzaddikim [צָ] who bring victory to Israel through the “Unification Service”, Avodat HaYi’hudim, by evolving reality from the duality/gevurah of the beit [בָ] to the unity/kindness of the Aleph [א]. Thus, Avodat HaYihudim consists of the spiritual work to be performed precisely in the Final Redemption: it is a question of revealing the different extant levels of unity (above all within the people of Israel, and in Humanity) and to develop them through a work of meeting of people where this unit is expressed naturally. This is the work of the Tzaddikim legion in Israel that will bring the Final Redemption, and that legion of Tzaddikim can be identified with the soldiers of the army who are joined by the Mashiah Tzidkeinu. A legion that beezrat HaShem (with the favor of God) will bring us victory through combat in the style of Yosef HaTzaddik. Below we will briefly see how this links with the times of Hanukkah.

HASHMONAIM: TZADDIKIM IN BATTLE AGAINST THE ASIMILATORY PLAN OF THE GREEKS

In the events of Hanuká, a few Tzaddikim (in this case also physically) fight again against the assimilationist plan of the numerous Greeks, and in spite of the Hellenist Hebrews. This Avodat HaYichudim component clearly existed, but in that case the strongest component is Avodat HaBirurim – the extraction of good from evil – as the Chasmoneans did by extracting a pure oil vessel from an almost totally desecrated Temple. This was an exceptional situation and, in the rededication of the Temple, Avodat haYihudim was also manifest: the exceptionality of the Jewish people among the nations became evident, and with the military victory also the internal unity of Israel was openly manifested, after being put in grave danger by Greek pressure.

That pressure would be reproduced with the Romans, and in conjunction with the 2,000 years of exile from Edom which we are enduring. May be the will the Eternal that the Unification Service of the Tzaddikim of our generation entail, in the manner indicated by the Berachah of Al HaNisim, that Israel should overcome the reshaim (wicked), and that that Service will have the definitive effect we expect from the action of all Jews and righteous Gentiles. May we all contribute to this national and universal Unification Service by lighting the Hanukkiah all this Hanukkah festivity, so that the Eternal brings us a permanent joy linked to the happiness  of Hanukkah multiplied ten thousand times with the inminent arrival of Mashiach Tzidkeinu, speedely in our days, Amen [אמן].

Hanuká 5777 Saméah [חנוכה 5777 שמח]

La connexió Iossef HaTsaddik-Maixíah Tsidkeinu-Haixmonaim – Xabbat Hanucà-Mikets 5777 [מקץ ה”תשעז]

Per: Haim Yehudá Ben Avraham Folch, Haim Eder – haimiehuda@gmail.com

De la peraixà anterior, VaYéixev, vam aprendre per què Iossef fill de Iaakov rep l’apel·latiu de Iossef HaTsaddik: resistir les múltiples andanades provocatives de la dona de Potifar, el gran sacerdot d’Egipte; segons la peraixà:

Va esdevenir després d’això, que la dona del seu amo va posar els seus ulls en Iossef, i [li] va dir: “Dorm amb mi” (Gènesi 39: 7).

I va esdevenir que parlava ella a Iossef cada dia, i ell no l’escoltava per anar a dormir al costat d’ella, per estar amb ella (Gènesi 39:10).

Aquesta dona va arribar a omplir les estances de casa de miralls perquè Iossef es trobés amb la seva imatge mirés on mirés, i fins i tot li va fer col·locar una espasa sota el mentó perquè no pogués abaixar el cap per evitar veure-la. Just quan els esforços seductius d’aquesta dona estaven a punt de tenir èxit, a Iossef se li va aparèixer una imatge del seu pare Iaakov tot dient-li: “fill meu, si caus en el parany, no figurarà el teu nom al pectoral del Kohen Gadol i la teva branca s’extigirá dels fills d’Israel”. Aquesta imatge va ser decisiva perquè Iossef arribés a evitar caure en la temptació, i avui dia el coneixem com Iossef HaTsaddik (après del meu rabí comunitari Meir Shimon Bar-Hen).

Una denominació similar rep el Maixíah (Messies; ungit), al que s’anomena Maixíah Tsidkeinu, el nostre just Maixíah. Hi ha punts de connexió entre Iossef i el Maixíah? Clarament, sí. La connexió arriba a tal punt que el Maixíah rep l’apel·latiu de Maixíah ben Iossef. Per què?

El Maixíah (ben Iossef) batallarà contra Edom, els descendents d’Esaú (Midrash Zerubavel), un compendi dels enemics d’Israel, que serà vençut pel Mashíah ben Yosef, com s’al·ludeix al moment del mateix naixement de Iossef quan la seva mare Rahel exclama “l’Etern ha tret la meva desgràcia” (Gènesi 30:23), amb la visió profètica que ella va veure en què un “salvador ungit” descendirà de Iossef i traurà l’oprobi (d’estar subsumit a l’exili d’Edom) d’Israel: i així un ungit per la batalla descendirà de Iossef (Midrash Yelamdenu). Com indica el profeta Abdies, “La Casa de Iaakov serà foc i la Casa de Iossef una flama, i la Casa d’Esaú rostoll” (Abdies 1:18), de manera que “la descendència [espiritual] d’Esaú serà lliurada a mans de la descendència de Iossef “(Talmud, Baba Batra 123b). (Referències extretes de: http://www.chabad.org/…/a…/aid/101747/jewish/Appendix-II.htm)

Clarament, la descendència de Iossef es caracteritza per la seva Tsidkut, la seva rectitud, i en ella es poden explicar els Tsaddikim del present, el passat, i el futur del poble d’Israel, descendents espirituals directes de Iossef HaTsaddik, que constitueixen la vacuna del Poble jueu contra la assimilació total. Hi ha prova d’això en la Torà? Taxativament, sí: la podem extreure de l’inici de paraixat Matot, on Israel surt a la guerra. Ho veurem be”H -amb el Favor de D’éu- a continuació.

DE COM HAIXEM (D’ÉU) SALVA A ISRAEL A TRAVÉS DELS TSADDIKIM (JUSTOS)

En efecte, en parashat Matot ens trobem amb el model que HaShem ens mostra que garanteix la pervivència d’Israel. Allà tenim el pasuk en què Moshé Rabeinu es dirigeix al poble donant-li l’ordre de fer la guerra contra Midian, dient:

(Bamidbar 31:3) “הֵחָלְצוּ מֵאִתְּכֶם אֲנָשִׁים לַצָּבָא; וְיִהְיוּ עַל-מִדְיָן לָתֵת נִקְמַת-יְ-הוָה בְּמִדְיָן”

“Armin-se alguns de vostès per a la guerra, i vagin contra Midian i facin la venjança de l’Etern sobre Midian” (Nombres 31: 3).

Del text en Hebreu, destaquem en el passuk l’expressió:

“הֵחָלְצוּ מֵאִתְּכֶם אֲנָשִׁים לַצָּבָא”

“Armin-se alguns de vostès per a la guerra”

on apareixen dues (ב) vegades –connotant guevurà, rigor– la lletra Tsadik (en les paraules primera i última: “he’haltzu” i “latsabá”). Expressió i Lletres Tzadik que queden remarcades per segona vegada (ב) dues vegades en una altra expressió, en aquest cas a Bamidbar 31:5:

“חלוצי צָבָא”
“Homes armats per a la guerra” [“‘Halutzei Tzabá”]

Aquests Homes armats són seleccionats d’entre les 12 tribus, com expressa el passuk 31:4
“De cada tribu mil, d’entre totes les tribus d’Israel, enviareu a la guerra” (Nombres 31:4)

En aquesta batalla contra Midian, no va morir ni un sol soldat jueu, ja que, com denota el comentari que hem fet sobre la Lletra Tzaddik (Lletra Tzaddik analitzada aquí pel Rav Ginsburg: http://www.dimensiones.org/…/ lletres% 20Hebre … / 18% 20tzadik.htm), l’exèrcit es tractava d’una legió dels 12.000 Tzaddikim més selectes entre el poble d’Israel. Efectivament, els savis indiquen que

“No és el verí de la serp el que mata, sinó la transgressió” (Talmud, Berakhot 33a)

I com lluiten aquests selectes Tzaddikim contra l’assimilació de Midian? Això ho podem deduir de la paraula “exèrcit”, “tzabá”:

“צָבָא”

Aquesta paraula es pot interpretar com els Tsaddikim [צָ] que fan venir [בָא] la victòria a Israel a través del “Servei d’Unificació”, Avodat HaYi’hudim, passant-se de la dualitat (carregada de guevurà) de la Beit [בָ] a la unitat de la Àlef [א]. Avodat HaYihudim consisteix en el treball espiritual a realitzar precisament en la Redempció Final: es tracta de revelar els diferents nivells d’unitat existents (sobretot en el si del poble d’Israel, i en la Humanitat) i desenvolupar-los a través de fer un treball de reunió de la gent on s’expressi aquesta unitat de manera natural (http://www.inner.org/tapeaid/6012.htm). Aquest és el treball de la legió de Tsaddikim d’Israel que anirà portant la Redempció Final, i aquesta legió de Tsaddikim la podem identificar amb els soldats de l’exèrcit que són aglutinats pel Maixíah Tsidkeinu. Una legió que beesrat HaiXem (amb el favor de D’u) ens portarà la victòria a través del combat a l’estil de Iossef HaTsaddik. A continuació veurem breument com això enllaça amb els temps de Hanukà.

HAIXMONAIM: TSADDIKIM EN BATALLA CONTRA EL PLA ASSIMILACIONISTA GREC

En els fets de Hanukà tornen a intervenir uns pocs Tsaddikim batallant (en aquest cas també físicament) contra el pla assimilacionista dels nombrosos grecs i malgrat els helenitzants hebreus. El seu component d’Avodat HaYichudim clarament existia, però en aquest cas la component més forta és la Avodat HaBirurim -l’extracció del bé d’entre el mal- com van fer els Hasmoneus extraient un gresol d’oli pur d’un Temple gairebé totalment profanat. Aquesta va ser una situació excepcional, i en la rededicació del Temple també es va manifestar Avodat haYihudim: es va fer palesa l’excepcionalitat del poble jueu entre les nacions, i amb la victòria militar també es va plasmar la unitat interna d’Israel, posada en greu perill per la pressió grega.

Aquesta pressió es reproduiria amb els romans, i en conjunt amb els 2.000 anys d’exili d’Edom que portem. Vulgui l’Etern que el Servei d’Unificació dels Tsaddikim de la nostra generació, comporti que, a la manera que indica la Berakhà d’Al HaNisim, s’imposi Israel als reixaïm (malvats), i aquest servei tingui l’efecte definitiu que esperem tots els jueus i justos gentils. Que, de fet, tots contribuïm a aquest servei d’unificació nacional i universal quan encenguem les Hanukiot aquest Hanukà, i així l’Etern ens porti una alegria permanent com la de Hanukà multiplicada per deu mil amb la ràpida arribada del Maixíah Tsidkeinu, ja en el dia present, Amén [אמן].

Hanukà 5777 Saméah[חנוכה 5777 שמח]

 

 

La conexión Yosef HaTzaddik-Mashíah Tzidkeinu-Hashmonaim – Shabbat Hanuká-Miketz 5777 [מקץ ה”תשעז]

Por: Haim Yehudá Ben Avraham Folch, Haim Eder – haimiehuda@gmail.com

De la perashá anterior, VaYéshev, aprendimos por qué Yosef hijo de Yaakov recibe el apelativo de Yosef HaTzaddik: resistió las múltiples andanadas provocativas de la mujer de Potifar, sumo sacerdote de Egipto; según la perashá:

Aconteció después de esto, que la mujer de su amo puso sus ojos en Yosef, y [le] dijo: “Acuéstate conmigo” (Génesis 39:7).

Y aconteció que hablaba ella a Yosef cada día, y él no la escuchaba para acostarse al lado de ella, para estar con ella (Génesis 39:10).

Esa mujer llegó a llenar las salas de su casa de espejos para que Yosef se encontrara con su imagen mirara donde mirara, e incluso le hizo col·locar una espada debajo del mentón para que no pudiera bajar la cabeza para evitar verla. Justo cuando los esfuerzos seductivos de esa mujer estaban a punto de tener éxito, a Yosef se le apareció una imagen de su padre Yaakov dicíendole: “hijo mío, si caes en la trampa, no figurará tu nombre en el pectoral del Kohen Gadol y tu rama se extiguirá de los hijos de Israel”. Esa imagen fue decisiva para que Yosef alcanzara a evitar caer en la tentación, y hoy en día le conocemos como Yosef HaTzaddik (aprendido de mi rabino Meir Shimon Bar-Hen).

Una denominación similar recibe el Mashíah, al que se llama por Mashíah Tzidkeinu, nuestro justo Mashíah. Hay puntos de conexión entre Yosef y el Mashíah? Claramente, sí. La conexión llega al punto de que el Mashíah recibe el apelativo de Mashíah ben Yosef. Por qué?

El Mashíah (ben Yosef) batallará contra Edom, los descendientes de Esaú (Midrash Zerubavel), un compendio de los enemigos de Israel, que va a ser vencido por el Mashíah ben Yosef, como se alude en el mismo nacimiento de Yosef cuando su madre Rahel exclama “el Eterno ha quitado mi desgracia” (Génesis 30:23), con la visión profética que ella vió en que un “salvador ungido” descenderá de Yosef y quitará el oprobio (de estar subsumido en el exilio de Edom) de Israel: y así, un ungido para la batalla descenderá de Yosef (Midrash Yelamdenu). Como indica el profeta Ovadia, “La Casa de Yaakov será fuego y la Casa de Yosef una llama, y la Casa de Esaú por rastrojo” (Ovadia 1:18), de manera que “la descendencia [espiritual] de Esaú será librada a manos de la descendencia de Yosef” (Talmud, Baba Batra 123b). (Referencias extraídas de: http://www.chabad.org/…/a…/aid/101747/jewish/Appendix-II.htm)

Claramente, la descendencia de Yosef se caracteriza por su Tzidkut, su rectitud, y en ella se pueden contar a los Tzaddikim presentes, pasados y futuros del pueblo de Israel, descendientes espirituales directos de Yosef HaTzaddik, que constituyen la vacuna del Pueblo judío contra la asimilación total. Hay prueba de ello en la Torá? Rotudamente, sí: la podemos extraer del inicio de parashat Matot, en donde Israel sale a la guerra. Lo vemos be”H -con el Favor de D’ios- a continuación.

DE COMO HASHEM SALVA A ISRAEL A TRAVÉS DE LOS TZADDIKIM

En efecto, en parashat Matot nos encontramos con el modelo que HaShem nos muestra que garantiza la pervivencia de Israel. Allí tenemos el pasuk en que Moshé rabeinu se dirige al pueblo dándole la orden de hacer la guerra contra Midian, diciendo:

(Bamidbar 31:3) “הֵחָלְצוּ מֵאִתְּכֶם אֲנָשִׁים לַצָּבָא; וְיִהְיוּ עַל-מִדְיָן לָתֵת נִקְמַת-יְ-הוָה בְּמִדְיָן”

“Ármense algunos de ustedes para la guerra, y vayan contra Midián y hagan la venganza del Eterno en Midián” (Números 31:3).

Del texto en Hebreo, destacamos en ese pasuk la expresión

 

“הֵחָלְצוּ מֵאִתְּכֶם אֲנָשִׁים לַצָּבָא”

“Ármense algunos de ustedes para la guerra”

en donde aparecen dos (ב) veces –connotando guevurà, rigor– la Letra Tzadik (en las palabras primera y última: “he’haltzu” y “latzabá”). Expresión y Letras Tzadik que quedan remarcadas por segunda vez (ב) dos veces en otra expresión, en este caso en Bamidbar 31:5:

 

“חלוצי צָבָא”

“Hombres armados para la guerra” [“’Halutzei Tzabá”]

Esos Hombres armados son seleccionados de entre las 12 tribus, com expresa el pasuk 31:4

“De cada tribu mil, de entre todas las tribus de Israel, enviareis a la guerra” (Números 31:4)

En esa batalla contra Midian, no falleció ni un sólo soldado judío, puesto que, como denota el comentario que hemos hecho sobre la Letra Tzaddik (Letra Tzaddik analitzada aquí por el Rav Ginsburg: http://www.dimensiones.org/…/Letras%20Hebre…/18%20tzadik.htm), el ejército se trataba de una legión de los 12.000 Tzaddikim más selectos entre el pueblo de Israel. Efectivamente, los sabios indican que

“no es el veneno de la serpiente lo que mata, sino la trangresión” (Talmud, Berajot 33a)

Y cómo luchan estos selectos Tzaddikim contra la asimilación de Midian/Edom? Esto lo podemos deducir de la palabra “ejército”, “tzabá”:

“צָבָא”

Esta palabra se puede interpretar como los Tzaddikim [צָ] que hacen venir [בָא] la victoria a Israel a través del “Servicio de Unificación”, Avodat HaYi’hudim, pasándose de la dualidad de la beit [בָ] a la unidad de la Àlef [א]. Avodat HaYihudim consiste en el trabajo espiritual a realizar precisamente en la Redención Final: se trata de revelar los diferentes niveles de unidad existentes (sobretodo en el sí del pueblo de Israel, y en la Humanidad) y desarrollarlos a traves de hacer un trabajo de reunión de la gente en donde se exprese esa unidad de manera natural (http://www.inner.org/tapeaid/6012.htm). Este es el trabajo de la legión de Tzaddikim en Israel que va a ir trayendo la Redención Final, y esa legión de Tzaddikim la podemos identificar con los soldados del ejército que son aglutinados por el Mashiah Tzidkeinu. Una legión que beezrat HaShem (con el favor de Dios) nos va a traer la victoria a través del combate al estilo de Yosef HaTzaddik. A continuación vamos a ver brevemente cómo esto enlaza con los tiempos de Hanuká.

HASHMONAIM: TZADDIKIM EN BATALLA CONTRA EL PLAN ASIMILACIONISTA GRIEGO

En los hechos de Hanuká vuelven a intervenir unos pocos Tzaddikim batallando (en este caso también físicamente) contra el plan asimilacionista de los numerosos griegos y a pesar de los helenizantes hebreos. Su componente de Avodat HaYichudim claramente existía, pero en ese caso la componente más fuerte es la Avodat HaBirurim –la extracción del bien de entre el mal— como hicieron los Jasmoneos extrayendo una vasija de aceite puro en un Templo casi totalmente profanado. Esa fue una situación excepcional, y en la rededicación del Templo también se manifestó Avodat haYihudim: se hizo patente la excepcionalidad del pueblo judío entre las naciones, y con la victoria militar también se plasmó la unidad interna de Israel, puesta en grave peligro por la presión griega.

Esa presión se reproduciría con los romanos, y en conjunto con los 2.000 años de exilio de Edom que llevamos. Quiera el Eterno que el Servicio de Unificación de los Tzaddikim de nuestra generación, conlleve que, al modo indicado por la Berajá de Al HaNisim, se imponga Israel a los reshaim (malvados), y ese Servicio surta el efecto definitivo que esperamos todos los judíos y justos gentiles. Que, de hecho, todos contribuyamos a ese Servicio de unificación nacional e universal cuando encendamos las Hanukiot este Hanuká, y así el Eterno nos traiga una alegría permanente como la de Hanuká multiplicada diez mil veces con la pronta llegada del Mashíah Tzidkeinu ya en nuestros días presentes, Amén [אמן].

Hanuká 5777 Saméah [חנוכה 5777 שמח]