The Third Tree — Bereshit 5778

By: Chaim Yehudah Ben-Avraham, Chaim Eder

The First Tree is the Tree of Life; the Second Tree is the Tree of Knowledge of Good and Evil, as you can see in Genesis:

“The Lord-G’od caused all kinds of trees to emerge from the fertile land, which are good to see and give good fruit. In the midst of the garden the Tree of Life and the Tree of Knowledge of good and evil sprouted.” (Bereshit/Genesis 2:9)

The First Tree corresponds to the Torah, as Mishlei/Proverbs says:

“She [the Torah] is a Tree of Life for those who cling to it; and happy are they all that take hold [of it].” (Mishlei 3:18)

The Second Tree is Internet (Rabbi Pinchas Winston) or, more generally, all scientific and mundane knowledge in general (Rav Yitzchak Ginsburgh).

It is a fact that Humanity is entrapped and trapped in the Second Tree, that of the technological and scientific world, and I want to propose a solution to get out of the mess that comes with likely proposals of Rav Ginsburgh.

The solution is based on taking advantage of the best of each of the trees. The Tree of Life manages absolute concepts, such as life itself, love or family. Instead, the Tree of Knowledge

“[…] labels what is good or bad, regardless of whether it is true, rather responding to a criterion of pleasure or practicality than to a criterion of truth.” (“Rambam: how our mind works“; R’ Isaac Sakkal [Spanish])

Clearly, science has almost always been based on a criterion of practicality (the great technological advances of History occurred in times of conflict between powers), and little is necessary to comment on the basic criterion of pleasure of the Internet.

The proposal of response is to make a grafting of the First Tree, the Tree of Life, in the Second Tree, the Knowledge of Good and Evil, to obtain a Third Tree.

In this Third Tree, the criterion of pleasure and practicality of the Tree of Knowledge is subordinated and at the service of the absolute values ​​to pursue according to the criteria of the Tree of Life, so that striving for these absolute values ​​goes through the path of pleasure and practicality.

The grafting should be done individually and collectively, with our internal and domesticated snake, fusing the snake of the Hukat Reading with the snake symbol of doctors and pharmacies. The serpent of Hukat appears quoted as “bronze serpent” in the following passage, where through this serpent made by Moshe the healing of snake bites of the Town occurs, received after a new rebellion:

The Israelites set out from Mount Hor to the Red Sea, bordering the territory of Edom. But, on the way, the people finished their patience and spoke against G’od and against Moshe. They said: ‘Why have you brought us out of Egypt? To make us die in the desert? Here there is neither food nor water, and we are disgusted by this misery of food!’

150px-Esclapius_stick_coloured.svgThen the Lord sent venomous snakes to the people that stung them, and many Israelites died. The Ppeople went to Moses to say, ‘We have sinned by speaking against the Lord and against you. Pray the Lord to keep these snakes away from us. ‘

Moses interceded for the people, and the Lord said to him, ‘Make a picture of these serpents and put them on a standard. Anyone who has been bitten, if he looks at it, will save life. ‘And Moses made a serpent of brass, and set it upon a standard. When someone had been bitten, he would look at the bronze serpent and save the life. (Numbers / Bamidbar 21: 4-9)

In fact, I believe I have read or heard that the bronze serpent of the Torah, quoted thus as the Tree of Life, and the snake of the pharmacists, are exactly the same. Let it be soon that the successful grafting of the Torah in science and access to the Third Tree will take place.

HaShanah Tovah uMetukah. Happy New Year 5778.

El Tercer Árbol — Bereshit 5778

Por: Haim Yehudá Ben-AvrahamHaim Éder

El Primer Árbol es el Árbol de la Vida; el Segundo Árbol es el Árbol del Conocimiento del Bien y el Mal, como podemo ver en Génesis:

“El Señor-D’ios hizo brotar de la tierra fértil todo tipo de árboles que son buenos de ver y dan buena fruita. Enmedio del jardín hizo brotar el Árbol de la Vida y el Árbol del Conocimiento del bien y el mal.” (Bereshit/Génesis 2:9)

El Primer Árbol se corresponde a la Torá, como dice Mishlei/Proverbios:

Ella [la Torá] es un árbol de Vida para aquellos que se aferran a ella; i felices son todos los que se agarran prestamente [a ella].” (Mishlei 3:18)

El Segundo Árbol es la Internet (Rabino Pinchas Winston) o, en términos más generales, todo el conocimiento científico y mundano en general (Rav Yitzchak Ginsburgh).

Es un hecho que la Humanidad está entrampada y atrapada en el Segundo Árbol, el del mundo tecnológico y científico, y quiero proponer una solución para salir del entuerto que entronca con la propuesta del Rav Ginsburgh.

La solución se basa en aprovechar lo mejor de cada uno de los árboles. El Árbol de la Vida maneja conceptos absolutos, como la vida misma, el amor o la familia. En cambio, el Árbol del Conocimiento

“[…] rotula lo que es bueno o malo, independientemente de si ello es verdadero, más bien respondiendo a un criterio de placer o practicidad que a un criterio de verdad.” (“Rambam: cómo funciona nuestra mente”; R’ Isaac Sakkal)

Claramente, la ciencia se ha fundamentado casi siempre en un criterio de practicidad (los grandes avances tecnológicos de la Historia se produjeron en épocas de conflicto entre potencias), i poco hace falta comentar sobre el criterio básico de placer de Internet.

La propuesta de respuesta es hacer un injerto del Primer Árbol, el Árbol de la Vida, en el Segundo Árbol, el del Conocimiento del Bien y del Mal, para obtener un Tercer Árbol.

En este Tercer Árbol, el criterio de placer y practicidad del árbol del Conocimiento queda supeditado y al servicio de los valores absolutos a perseguir según el criterio del Árbol de la Vida, de manera que fomentar estos valores transcurra por el camino del placer y la practicidad.

El injerto se debe hacer individual y colectivamente, con nuestra serpiente interna ya domesticada, fusionando la serpiente de la Lectura de Hukat con la serpiente del símbolo de los médicos y las farmacias. La serpiente de Hukat aparece citada como “serpiente de bronce” en el siguiente pasaje, donde a través de esta serpiente hecha por Moshé se produce la curación de picaduras de serpiente del Pueblo, recibidas tras una nueva revelión:

Los israelitas partieron del monte Hor camino del Mar Rojo, bordeando el territorio de Edom. Pero, de camino, el pueblo acabó la paciencia y hablaba contra De ios y contra Moixé. Decía: ‘¿Por qué nos has sacado de Egipto? ¿Para hacernos morir en el desierto? Aquí no hay ni comida ni agua, y nos da asco esta miseria de alimento! ‘

150px-Esclapius_stick_coloured.svgEntonces el Señor envió contra el pueblo unas serpientes venenosas que los picaban, y murieron muchos israelitas. El pueblo fue a Moisés para decirle: ‘Hemos pecado hablando contra el Señor y contra ti. Ruega al Señor que aleje de nosotros estas serpientes. ‘

Moisés intercedió a favor del pueblo, y el Señor le respondió: ‘Hazte una imagen de estas serpientes y ponla sobre un estandarte. Todo el que haya sido picado, si la mira, salvará la vida. ‘ Moisés hizo una serpiente de bronce y la puso arriba de un estandarte. Cuando alguien había sido picado, miraba la serpiente de bronce y salvaba la vida. (Números / Bamidbar 21: 4-9)

De hecho, creo haber leído o escuchado que la serpiente de bronce de la Torá, citada por tanto al Árbol de la Vida, y la serpiente de los farmacéuticos, son exactamente la misma. Que sea pronto pues que se produzca el injerto con éxito de la Torá en la ciencia y tengamos acceso al Tercer Árbol.

HaShaná Tová uMetukà. Feliz Año 5778.

El Tercer Arbre – Bereixit 5778

Per: Haïm Iehudà Ben-AvrahamHaïm Éder

El Primer Arbre és l’Arbre de la Vida; el Segon Arbre és l’Arbre del Coneixement del Bé i el Mal, com podem veure al Gènesi:

“El Senyor-D’éu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.” (Bereixit/Gènesi 2:9)

El Primer Arbre es correspon a la Torà, com diu Mixlei/Proverbis:

Ella [la Torà] és un arbre de Vida per a aquells que s’hi aferren; i feliços són tots els que s’hi agafen prest.” (Mixlei 3:18)

El Segon Arbre és la Internet (Rabí Pinchas Winston) o, en termes més generals, tot el coneixement científic i mundà en general (Rabí Itzchak Ginsburgh).

És un fet que la Humanitat està entrampada i atrapada en el Segon Arbre, el del món tecnològic i científic, i vull proposar una solució per sortir de l’entort que entronca amb la proposta del Rav Ginsburgh.

La solució es basa en aprofitar el millor de cadascun dels arbres. L’Arbre de la Vida maneja conceptes absoluts, com la vida mateixa, l’amor o la família. En canvi, l’Arbre del coneixement

“[…] rotula el que és bo o dolent, independentment de si això és veritable, responent més a un criteri de plaer o practicitat que a un criteri de veritat”. (“Rambam: cómo funciona nuestra mente”; R’ Isaac Sakkal)

Clarament, la ciència s’ha fonamentat gairebé sempre en un criteri de practicitat (els grans avanços tecnològics de la Història s’han produït en èpoques de conflicte entre potències), i no fa falta comentar sobre el criteri bàsic de plaer de la Internet.

La proposta de resposta és fer un empelt del Primer Arbre, l’Arbre de la Vida, en el Segon Arbre, el del Coneixement del Bé i del Mal, per obtenir un Tercer Arbre.

En aquest Tercer Arbre, el criteri de plaer i practicitat de l’arbre del coneixement queda supeditat i al servei dels valors absoluts a perseguir segons el criteri de l’Arbre de la Vida, de manera que fomentar aquests valors absoluts transcorri pel camí del plaer i la practicitat.

L’empelt s’ha de fer individualment i col·lectivament, amb la nostra serp interna ja domesticada, tot fusionant la serp de la Lectura de Hukat amb la serp del símbol dels metges i les farmàcies. La serp de Hukat apareix citada com a “serp d’aram” al següent passatge, on a través d’aquesta serp feta per Moixé es produeix la curació de picades de serp del Poble, rebudes després d’una nova revel·lió:

Els israelites van partir del mont Hor camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència i parlava contra D’éu i contra Moixé. Deia: ‘Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment!’

150px-Esclapius_stick_coloured.svgLlavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. El poble anà a trobar Moisès per dir-li: ‘Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.’

Moisès va intercedir a favor del poble, i el Senyor li respongué: ‘Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.’ Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida. (Nombres/Bamidbar 21:4-9)

De fet, crec haver llegit o escoltat que la serp d’aram de la Torà, citada per tant a l’Arbre de la Vida, i la serp dels farmacèutics, són exactament la mateixa. Que sigui aviat doncs que es produeixi l’empelt amb èxit de la Torà i la ciència i tinguem accés al Tercer Arbre.

Xanà Tovà uMetukà. Bon Any 5778.

 

 

Obrint Pas del Poder a la Llibertat — VeZot HaBerakhà 5777

Per: Haïm Iehudà Ben-Avraham, Haïm Éder

Es pot considerar que la Humanitat ha vasculat permanentment entre dues formes d’idolatria –considerant com a “idolatria” qualsevol forma d’adoració o reverència extrema a quelcom desconnectat de l’Etern– situades en pols oposats; aquestes són:

la idolatria del poder, i

la idolatria de la llibertat.

“JO TINC EL PODER”? (IDOLATRIA DEL PODER)

La següent cançó, “The Power”, del 1990, just finalitzant la Guerra Freda, és una celebració triomfant del poder que senten els americanitzants rappers alemanys davant del micròfon, expressada maximalment amb la tornada:

“I’ve got the power” (“Jo tinc el poder”).

[I’ve Got] The Power – SNAP (1990)

I’ve got the power
I’ve got the power

Jo tinc el poder
Jo tinc el poder

Like the crack of the whip, I Snap attack

Com el petar del fuet, faig un atac sorpresa

Front to back, in this thing called rap

Del davant al darrera, en això anomenat rap

Dinging like a cymbal, rhyme devil on the heavenly level

Dringant com una campana, ritme diable a nivell celestial

Bang the bass, turn up the treble

Colpeja el baix, alça la gravilla

Radical mind, day and night all the time

Ment radical, dia i nit tot el temps

7:14, wise divine

7:14, savi diví

Maniac brainiac, winning the game

Maniac brainiac, guanyant el joc

I’m the lyrical Jesse James

Sóc el Jesse James de la lírica

Quality I possess and say I’m fresh

Una qualitat que tinc i diria que estic fresc

When my voice goes through the mesh

Quan la meva veu passa per la malla

Of the microphone, that I am holding

Del micròfon, que estic sostenint

Copy written lyrics, so they can’t be stolen

Copieu la lletra, de manera que no pugui ser robada

If they all Snap, don’t need the police

Si tots piqueu de dits, no necessiteu la policia

To try to save them, your voice don’t see

Per intentar salvar-los, la vostra veu no es veu

So peace, stay off my back

Així que, pau, surt del meu darrera

Or I will attack and you don’t want that

O atacaré, i no vols això

Tinc el poder (4 vegades)

Està essent, està essent, una mica agitat (8 vegades)

Tinc el poder (4 vegades)

[RESUMIDA]

El to de potència/prepotència de la cançó queda ressaltat per les exaltades tornades.

La idolatria del poder es basa en la cerca de la seguretat, i quan aquesta “es troba” (evidetment això és una enganyifa del l’ego), i la fi de la Guerra Freda per a uns alemanys es deuria semblar molt a això,  la resposta no pot ser d’altra manera que exaltada.

Aquesta idolatria és potser més sovintejada en les dones, que movent-se d’una “font de protecció” a una altra cauen en una mena de “PILITEÏSME“, jugant amb un nom de dona. Justament encaixa bé amb aquesta idea el fet que la tornada “I’ve Got the Power” sigui entonada per una veu femenina.

Però les tendències idolàtriques sens dubte també són presents en el macle cantautor, que desferma la testosterona amb la seva deriva vers cert “MACHORITARISME“, fent el paper preferit del “macho” Alfa, que és el de presumir de poder amb un to autoritari.

Aquestes són les formes d’idolatria del poder per a homes i per a dones. Anem ara a tractar l’altre pol idolàtric: la idolatria de la llibertat.

LA LLIBERTAT QUE DESORIENTA (IDOLATRIA DE LA LLIBERTAT)

L’exemple més clar d’una mentalitat d’un liberalisme descosit el tenim en la desorientadora cançó de Lluís Llach, que resa *i l’analitzo a cada estrofa*:

VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD… – LLUÍS LLACH (1978)

Venim del nord, 
venim del sud, 
de terra endins, 
de mar enllà, 

*Evidentment, no pot ser que tots vinguem dels quatre punts indicats; certament, es tracta d’una llicència poètica el fet de no determinar-ho clarament, però en tot cas introdueix confusió el no fer-ho. El correcte seria:

“Uns venim del nord, d’altres venim del sud, o de terra endins, o de mar enllà”.

i no creiem en les fronteres 
si darrera hi ha un company 
amb les seves mans esteses 
a un pervindre alliberat. 

Aquesta és una part amb la que concorro; si el que desitja una persona que ve a Catalunya és un “pervindre alliberat”, l’hem d’acollir nosaltres també amb les nostres “mans esteses”. Però si no ve en so de pau i de bé, se’n pot tornar terra endins.

I caminem per poder ser 
i volem ser per caminar. 

Aquests dos versos els trobo excel·lents. Volem ser pel valor intrínsec que té el fet d’existir, i ningú hi pot obstar.

Venim del nord, 
[…] 

i no ens mena cap bandera 
que no es digui llibertat, 
la llibertat de vida plena 
que és llibertat dels meus companys. 

Aquestes línies són poc aconseguides. La bandera que hem de triar no ha de ser la llibertat, sinó que la Llibertat ha de ser la conseqüència última d’enarborar i defensar els nostres valors fundacionals, que s’han de basar sobretot en l’ideal de justícia i fraternitat. La Llibertat, doncs, n’és sols la conseqüència, i pensar altrament és posar el carro davant dels bous, i cometre l’error de la idolatria de triar com a bandera la llibertat, laMANOLOLATRIA”.
I volem ser per caminar 
i caminar per poder ser. 

Venim del nord, 
[…]

i no sabem himnes triomfals 
ni marcar el pas del vencedor, 
que si la lluita és sagnant 
serà amb vergonya de la sang. 

Aquí, la primera part (dos primers versos), és aconseguida: no cerquem la victòria per a refregar-se-la a ningú, ni tan sols a qui ha pogut ser enemic nostre.

La segona part falla. Hem de tenir clar que serà trist si s’arriba al vessament d’una sola gota de sang; però si aquesta sang s’ha vessat en defensa de la pròpia vida i dignitat, el seu vessament no serà vergonyós, sinó honrós.
I caminem per poder ser 
[…]

seran inútils les cadenes 
d’un poder sempre esclavitzant, 
quan és la vida mateixa 
que ens obliga a cada pas. 

[RETALLAT AQUÍ]

Aquí l’autor, a parer meu, descarrila. Ni el poder es sempre esclavitzant, ni la vida té per que ser viscuda com un encadenament esclavitzant. Deixaré això últim potser per un altre post. En aquest parlaré de quan i com el poder no és esclavitzant sinó alliberador:

Pensant en l’alliberament i la llibertat, que és la idea de fons de la cançó, si partim dels propis “drets” i “llibertats”, no farem res més que esperar que ens ho proveeixin els altres, i continuarem esclavitzats pel nostre nou “llibertador”.

És quan partim dels propis deures i responsabilitats que ens empoderem, exercim el propi poder, i el posem al servei del nostre alliberament personal i el dels nostres germans.

De fet, això últim és l’autèntic desllorigador de la dicotomia entre la idolatria del poder i la idolatria de la llibertat:

Quan dirigim el nostre amor vers el bé propi i el del pròxim, partim del sentit del deure i posem el nostre poder al servei del pròxim i la seva llibertat.

Veurem ara com podem extrapolar aquest ideal amb el cas del llibertador d’Israel, Moisès el Nostre Mestre.

EL CAS DE MOISÈS, L’HOME QUE ALLIBERA ISRAEL

Des del seu poder, que és atorgat evidentment pel Creador, Moixé (Moisès) fa una part significativa de la tasca de l’alliberament d’Israel. Ell, clarament, no comença reclamant i reclamant-se aquesta llibertat; ni tan sols podrà entrar a la Terra de la Llibertat del nostre Poble:

“Moixé va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Ierihó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, els territoris de Naftalí, d’Efraïm i de Menaixé, i tot Iehudà fins al mar Mediterrani, el Négueb i la plana de la vall de Ierihó, la ciutat de les Palmeres, fins a Tsóar.

“Llavors el Senyor digué a Moixé: ‘Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Itshac i a Iaakov que donaria als seus descendents. Te l’he fet contemplar amb els teus propis ulls, però no hi entraràs.’” (Deuteronomi/Devarim 34:1-9)

I això fou així fins i tot quan la mateixa Torà li reconeix obertament el seus mèrits:

“No hi hagué mai més a Israel cap profeta com Moixé, que conegués el Senyor i el tractés cara a cara, cap profeta que fos enviat pel Senyor a realitzar els senyals i prodigis extraordinaris que Moixé havia fet a Egipte contra el faraó i la seva cort i contra tot el país. No hi hagué mai cap profeta que obrés amb tota la força de la seva mà les gestes esglaiadores que Moixé va fer en presència de tot el poble d’Israel.” (Devarim 34:10-12)

La llibertat no pot ser doncs, el punt de partida. El punt de partida és la justícia i la fraternitat, com va fer Moixé el Nostre Mestre, i la llibertat és on hem de menar, de manera relativa, la pròpia consciència i la consciencia del pròxim, fins a eventualment abastar, quan sigui, la Terra Promesa.

Xanà Tovà uMetukà. Bon any 5778.

XanàTovà5778