El Tercer Arbre – Bereixit 5778

Per: Haïm Iehudà Ben-Avraham, Haïm Éder

El Primer Arbre és l’Arbre de la Vida; el Segon Arbre és l’Arbre del Coneixement del Bé i el Mal, com podem veure al Gènesi:

“El Senyor-D’éu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.” (Bereixit/Gènesi 2:9)

El Primer Arbre es correspon a la Torà, com diu Mixlei/Proverbis:

“Ella [la Torà] és un arbre de Vida per a aquells que s’hi aferren; i feliços són tots els que s’hi agafen prest.” (Mixlei 3:18)

El Segon Arbre és la Internet (Rabí Pinchas Winston) o, en termes més generals, tot el coneixement científic i mundà en general (Rabí Itzchak Ginsburgh).

És un fet que la Humanitat està entrampada i atrapada en el Segon Arbre, el del món tecnològic i científic, i vull proposar una solució per sortir de l’entort que entronca amb la proposta del Rav Ginsburgh.

La solució es basa en aprofitar el millor de cadascun dels arbres. L’Arbre de la Vida maneja conceptes absoluts, com la vida mateixa, l’amor o la família. En canvi, l’Arbre del coneixement

“[…] rotula el que és bo o dolent, independentment de si això és veritable, responent més a un criteri de plaer o practicitat que a un criteri de veritat”. (“Rambam: cómo funciona nuestra mente”; R’ Isaac Sakkal)

Clarament, la ciència s’ha fonamentat gairebé sempre en un criteri de practicitat (els grans avanços tecnològics de la Història s’han produït en èpoques de conflicte entre potències), i no fa falta comentar sobre el criteri bàsic de plaer de la Internet.

La proposta de resposta és fer un empelt del Primer Arbre, l’Arbre de la Vida, en el Segon Arbre, el del Coneixement del Bé i del Mal, per obtenir un Tercer Arbre.

En aquest Tercer Arbre, el criteri de plaer i practicitat de l’arbre del coneixement queda supeditat i al servei dels valors absoluts a perseguir segons el criteri de l’Arbre de la Vida, de manera que fomentar aquests valors absoluts transcorri pel camí del plaer i la practicitat.

L’empelt s’ha de fer individualment i col·lectivament, amb la nostra serp interna ja domesticada, tot fusionant la serp de la Lectura de Hukat amb la serp del símbol dels metges i les farmàcies. La serp de Hukat apareix citada com a “serp d’aram” al següent passatge, on a través d’aquesta serp feta per Moixé es produeix la curació de picades de serp del Poble, rebudes després d’una nova revel·lió:

Els israelites van partir del mont Hor camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència i parlava contra D’éu i contra Moixé. Deia: ‘Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment!’

Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. El poble anà a trobar Moisès per dir-li: ‘Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.’

Moisès va intercedir a favor del poble, i el Senyor li respongué: ‘Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.’ Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida. (Nombres/Bamidbar 21:4-9)

De fet, crec haver llegit o escoltat que la serp d’aram de la Torà, citada per tant a l’Arbre de la Vida, i la serp dels farmacèutics, són exactament la mateixa. Que sigui aviat doncs que es produeixi l’empelt amb èxit de la Torà i la ciència i tinguem accés al Tercer Arbre.

Xanà Tovà uMetukà. Bon Any 5778.