La plenitud de Yosef en el olam hazé da permanencia a Ia plenitud de Ya’akov — Vayejí 5786

Por: Jaim Yehudá ben-Avraham

En nuestra Lectura, Vayejí, palabra que significa “y vivió”, se produce el fallecimiento del Patriarca Ya’akov; en la lectura anterior de Vayigash, cuando sabe que Yosef está vivo, Ya’akov se percibe preparado para morir (Bereshit 45:28), y en nuestra Lectura, esto ocurre. ¿Cuál es el hecho esencial que le permite decir esto a Ya’akov con tranquilidad?

Una primera respuesta, en términos sencillos, es que cuando Ya’akov sabe que Yosef está vivo, ya se cumple su meta de que toda su descendencia esté viva y prospere. Sin que esto deje de ser cierto, la respuesta que intentaré que comprendan ahora es que Ya’akov, en el momento de reencontrarse con Yosef, vio no solo que Yosef estaba vivo sino que también era su adecuado sucesor. Veámoslo.

De acuerdo con la Jasidut –corriente judía que contrarresta los excesos racionalistas de la Ilustración que pocos reconocen–, la vida del hombre debe pasar por 4 etapas aproximadamente sucesivas de evolución, conectadas obviamente al estado de madurez general –la madurez espiritual– y, como una cebolla, sus capas (sucesivamente) más superficiales, que incluyen las previas madurez intelectual, emocional y física:

La madurez física es la más básica, y comienza a desarrollarse en la INFANCIA. Consiste en RECIBIR PARA RECIBIR. Es para simple SUPERVIVENCIA, y en Yosef y las Tribus de Israel, solo es una etapa operativa en la más tierna infancia, una cuestión de BIOLOGÍA que tiene su raíz en la COMPETICIÓN.

La madurez emocional es crítica, pero no está presente de manera relevante en la persona hasta avanzada la ADOLESCENCIA. Esta madurez es una NECESIDAD, pero no todos los adultos la alcanzan satisfactoriamente; se satisface justo con el DAR PARA RECIBIR. Las Tribus de Israel y aún más Yosef la alcanzaron al tener que afrontar las primeras contradicciones que nos presentan las emociones cruzadas, y esto ocurrió agudamente después de la venta de Yosef, 12 años antes de que la familia se reuniera en Egipto y restaurara mucho su PSICOLOGÍA, y en los hechos biográficos en los que ha habido un ánimo (quizá encubierto) de DISUADIR.

La madurez mental es fundamental, y beneficia a las personas ya en la ADULTEZ, y específicamente a los casados, sobre todo con hijos. Se expresa en la forma de RECIBIR PARA DAR, y las Tribus tuvieron su máxima expresión con José con su esposa e hijos cuando gobernó Egipto y alimentó al mundo civilizado con sus dones en ECONOMÍA; este hecho de Yosef lo entendió Ya’akov de inmediato, al verlo y comprender que, dado su estatus de virrey en Egipto, conocería bien el arte de PERSUADIR.

Y finalmente, llegamos a la capa más interna de la cebolla: la madurez espiritual, que es especial. No se puede alcanzar antes de la MADUREZ, ya que se expresa con el DAR PARA DAR. En este nivel, Yosef pudo alcanzarlo al dar refugio y alimento a su padre y sobre todo a sus hermanos, en Egipto. Esto lo supo de inmediato Ya’akov: Yosef completó los méritos para convertirse en su heredero espiritual de facto, el transmisor de la TORÁ de la familia, una figura de Cuarto Patriarca, un maestro de COOPERAR; este es el hecho que le indicó a Ya’akov que ya podía retirarse del mundo físico en paz.

Con este último nivel, el más profundo, holístico y general, tenemos la respuesta a la pregunta inicial. Con la plenitud revelada de Yosef, la plenitud de Ya’akov adquiere permanencia y transciende.

Shabat Shalom UMeboraj

Referencias: Jasidut; HaRav Dovber Pinson; Rabino Daniel Chapán.

La plenitud de Iossef en aquest món, dóna permanència a Ia plenitud de Ia’acov — Va-ie’hí 5786

Per: ‘Haïm Iehudà Ben-Avraham

A la nostra Lectura, Va-ie’hí, paraula que vol dir “i visqué”, es produeix el traspàs del Patriarca Ia’acov; a la lectura anterior de Va-igaix, en saber que Iossef és viu, Ia’acov es perceb com preparat per morir (Gènesi 45:28), i a la nostra Lectura això passa, Ia’acov traspassa. Quin és el fet essencial que li permet dir això a Ia’acov amb tranquil·litat?

Una primera resposta, en termes planers, és que quan Ia’acov sap que Iossef és viu, ja es compleix la seva meta que tota la seva descendència sigui viva i prosperi. Sense que això deixi de ser cert, la resposta que cercaré ara fer-vos entendre és que Ia’acov, en el moment de retrobar-se amb Iossef, va veure no només que Iossef era viu sinó que també era el seu adequat successor. Vegem-ho.

D’acord a la ‘Hassidut –corrent jueu contrapès als excessos racionalistes de la Il·lustració–, la vida de l’home ha de passar per 4 etapes aproximadament successives d’evolució, connectades òbviament a l’estat de maduresa general –la maduresa espiritual– i, com una ceba, les seves capes successivament més superficials, que inclou la maduresa intel·lectual, emocional i física:

La maduresa física és la més bàsica, i comença a desenvolupar-se en la INFANTESA. Consisteix en REBRE PER REBRE. És per simple SUPERVIVÈNCIA, i en Iossef i les Tribus d’Israel, només és una etapa operativa a la més tendra infantesa, una qüestió de BIOLOGIA que té l’arrel en el COMPETIR.

La maduresa emocional és crítica, però no és present de manera rellevant a la persona fins a avançada l’ADOLESCÈNCIA. Aquesta maduresa és una NECESSITAT, però no tots els adults hi arriben satisfactòriament; se satisfà just amb el DONAR PER REBRE. Les Tribus d’Israel i encara més Iossef hi varen arribar en haver de capejar les primeres contradiccions que ens presenten les emocions creuades, i això va passar agudament després de la venda de Iossef, 12 anys abans de que la família es retrobi a Egipte i restauri ja molt la seva PSICOLOGIA, i en els fets biogràfics on hi ha hagut un ànim (potser encobert) de DISSUADIR.

La maduresa mental és fonamental, i afavoreix a les persones ja en l’ADULTESA, i específicament en els casats, sobretot amb fills. S’expressa en la forma de REBRE PER DONAR, i les Tribus en van tenir expressió màxima amb Iossef amb la seva dona i fills quan va governar Egipte i alimentar el món civilitzat amb els seus dots en ECONOMIA; aquest fet de Iossef el va entendre Ia’acov de seguida, en veure’l i entendre que, atès el seu estatus de virrei a Egipte, coneixeria bé l’art de PERSUADIR.

I finalment, arribem a la capa més interna de la ceba: la maduresa espiritual, que és especial. No s’hi pot arribar abans de la MADURESA, atès que s’expressa amb el DONAR PER DONAR. A aquest nivell, Iossef hi ha poder arribar en donar refugi i aliment al seu pare i sobretot germans, a Egipte. Això Ia’acov ho va saber de seguida: Iossef va completar els mèrits per esdevenir el seu hereu espiritual de facto, el transmissor de la TORÀ de la família, una figura de quart Patriarca, un mestre de COOPERAR; aquest és el fet que va indicar-li a Ia’acov que ja podia retirar-se del món físic en pau.

Amb aquest darrer nivell, el més profund, holístic i general, tenim la resposta a la pregunta inicial. Amb la plenitud revelada de Iossef, la plenitud de Ia’acov esdevé permanent.

Xabbat Xalom UMeborakh

Referències: ‘Hassidut; HaRav Dovber Pinson; Rabí Daniel Chapán.

La Torá, patrón del conocimiento de la Humanidad — Vayéshev 5786.-

Por: Jaim Yehudá Ben-Abraham

El mundo académico y económico internacional, con la base histórica y moral en Occidente pero con una estructura similar a la de muchas naciones del mundo, mantiene todavía en gran medida la clasificación del conocimiento humano con la división entre “ciencias” y “letras”. Un escrito reciente que lo advierte, intentando promover su resolución, es el de Josep M. Ganyet en Via Empresa (en catalán),

https://www.viaempresa.cat/opinio/lopinio/tothom-hauria-saber-segona-llei-termodinamica_2226705_102.html

Esta falsa dicotomía, que históricamente ha sido difícil de resolver, en el Pueblo judío está mucho mejor ajustada, y en el ámbito del Estudio de la Torá, plenamente resuelta, un estado de cosas estrechamente relacionado con el hecho de que las Letras Hebreas permiten formar no solo palabras sino también cifras.

Pero la disyuntiva principal a desenredar, muy presente en el mundo desde la destrucción del Primer Beit HaMikdash (HaRav Rafael Spangenthal Shlit”a; Majón Meir), es mucho más amplia: es la falaz división entre espiritualidad y materialidad. Entiendo que todas las cosmovisiones mundiales, y por tanto todas las naciones, presentan deficiencias en la conexión de ambas, una división solo resoluble por completo con el proceso de la Redención de la Humanidad, que comenzó justo con la Salida de Egipto de los Hijos de Israel (Rabino Ariel Wajnryt explicando la obra del Maharal de Praga; Majón Meir).

Añadido a esto –pero no desvinculado de esto–, una fractura oficial entre el nivel moral y el práctico existe en la ley de los estados-nación al menos desde el Código de Hammurabi, ruptura que, sin embargo, se forjó en el mismo Jardín del Edén con la Transgresión de Adam, con un Árbol del Conocimiento del Bien y del mal que prometía al Hombre inspiración espiritual e inteligencia a costa de la orden Divina –y del orden Divino– de no comer de él.

A medio camino de esta tensión se encuentra la necesidad económica de traducir actividad en productividad, camino que tiene la ventaja de que, si lo armonizamos con los dos anteriores –espiritualidad/materialidad y moral/practicidad– es el motor que debe permitir a la Humanidad alcanzar la plenitud ya en el mundo presente, y después, aún más, en el Mundo Venidero.

Un desarrollo que estamos viendo en las Lecturas de la Torá de las últimas semanas es que Ya’akov avinu, haciéndolo de esta manera holística, gracias a cumplir las 613 Mitzvot de la Torá –las que le eran realizables– en la casa de Labán (Bereshit 32:5), después de 20 años trabajando para formar una familia (Lectura de Vayetzé), llegó con plenitud a Shéjem (Bereshit 33:18), Tierra de Israel.

En resumen, a la manera de Israel, podemos armonizar:

ESPIRITUALIDAD/MATERIALIDAD – ATZILUT

INSPIRACIÓN/INTELIGENCIA – BRIÁ

MORALIDAD/PRATICIDAD – YETZIRÁ

ACTIVIDAD/PRODUCTIVIDAD – ASIÁ

Precisamente, este camino, que es el camino universal de la Torá, es el que, por mandato Divino e históricamente, ha querido seguir el Pueblo judío en el seno de las naciones durante la noche del Exilio, a pesar de que —tal como Yosef Ha-Tzaddik después de contar sus sueños a sus hermanos— se ha visto a menudo obligado a luchar por la mera supervivencia. Perseverando como Ya’akov, y como el mismo Yosef —”el Pueblo eterno no teme a un camino largo”, dice la canción—, nuestros hermanos, los pueblos del mundo, al ir reconociendo claramente en nosotros el éxito, irán reconociendo a Israel como lo que es: el legítimo embajador del Creador del universo, portador de Su Bendición, con abundancia y paz, al mundo. Entonces habrá cobrado pleno sentido el versículo de los Salmos que dice:

“Con Tu poderoso brazo has redimido a Tu Pueblo, los hijos de Ya’akov y Yosef, Selá.” (Tehilim 77:16)

Shabat Shalom UMeboraj

La Torà, patró del coneixement de la Humanitat — Va-iéixev 5786.-

Per: ‘Haïm Iehudà Ben-Avraham

El món acadèmic i econòmic internacional contemporani, amb base històrica i moral a occident però amb una estructura similar a moltes de les restants nacions del món, manté molt encara la classificació del coneixement humà amb la divisió entre “ciències” i “lletres”. Un escrit recent que ho adverteix, tot intentant promoure’n la resolució, és el de Josep M. Ganyet a Via Empresa.

Aquesta falsa dicotomia, que ha estat històricament de mal cloure, al Poble jueu hi és molt més ben ajustada, i en l’àmbit de l’Estudi de la Torà, plenament resolta: un estat de coses estretament relacionat al fet que les Lletres Hebrees permeten formar no només paraules sinó també xifres.

Però la disjuntiva principal a extricar, molt present al món des de la destrucció del Primer Beit Ha-Mikdaix (Rabí Rafael Spangenthal; Makhon Meïr), és molt més àmplia: és la falaç divisió entre espiritualitat i materialitat. Entenc que totes les cosmovisions mundials, i per tant totes le nacions, presenten deficiències en la connexió d’ambdós àmbits metafísics, una divisió només resoluble del tot amb el procés de la Redempció de la Humanitat, que va començar just amb la Sortida d’Egipte dels Fills d’Israel (Rabí Ariel Wajnryt explicant l’obra del Maharal de Praga; Makhon Meïr).

Afegida a això –però no deslligada d’això–, una fractura oficial entre el nivell moral i el pràctic existeix a la llei dels estats-nació i els seus predecessors com a mínim des del Codi d’Hammurabi, ruptura que tanmateix es va forjar al mateix Jardí de l’Edèn amb la Transgressió d’Adam, amb un Arbre del Coneixement del Bé i el mal que prometia a l’Home inspiració espiritual i intel·ligència a costa de l’ordre Divina –i de l’ordre Diví– de no menjar-ne.

A mig camí d’aquesta tensió es troba la necessitat econòmica de traduir activitat en productivitat, camí que té l’avantatge de que si l’harmonitzem amb els dos anteriors –espiritualitat/materialitat i moral/practicitat– és el motor que ha de permetre a la Humanitat d’arribar a la plenitud ja al món present, i després, encara més, al Món a Venir.

Un desenvolupament que estem veient a les Lectures de la Torà de les últimes setmanes és que Ia’acov avinu (el Patriarca Ia’acov), fent-ho d’aquesta manera hol·lística, gràcies a complir les 613 Mitsvot de la Torà –les que li eren realitzables– a la casa del seu sogre Lavan (Gènesi 32:5), després de 20 anys treballant per formar una família (Lectura de Va-ietsé), va arribar amb plenitud a Xékhem (Gènesi 33:18) en el seu retorn a la Terra d’Israel.

En resum, a la manera d’Israel, podem harmonitzar:

ESPIRITUALITAT/MATERIALITAT – ATSILUT
INSPIRACIÓ/INTEL·LIGÈNCIA – BRIÀ
MORALITAT/PRACTICITAT – IETSIRÀ
ACTIVITAT/PRODUCTIVITAT – ASSIÀ

Precisament, aquest camí, que és l’universal camí de la Torà, és el que, per comanda Divina i històricament, ha volgut seguir el Poble jueu al sí de les nacions durant la nit de l’Exili, a pesar de que –talment com Iossef Ha-Tsaddic (Iossef el Just) després d’explicar els seus somnis als seus germans– s’ha vist sovint abocat a lluitar per la mera supervivència. Perseverant com Ia’acov, i com el mateix Iossef –“el Poble etern no tem un camí llarg”, diu la cançó–, els nostres germans, els pobles del món, en nosaltres anar reeixint de manera patent, aniran reconeixent a Israel com el que és: el legítim ambaixador del Creador de l’univers a la Terra, portador de la Seva Benedicció, amb abundància i pau al món. Aleshores haurà cobrat un sentit ple el versicle de Psalms que diu

“Amb el Teu Braç poderós Tu has redimit el Teu Poble, els fills de Ia’acov i Iossef, Selà.” (Psalms 77:16)

Xabbat Xalom UMeborakh

Ya’akov propone y D’ios dispone — Vayishlaj 5786.-

Por: Jaim Yehudá Ben-Abraham

Lección dedicada a los Bonnín y a todos los xuetes, en Mallorca, y también viviendo en la Tierra de Israel y en todo el mundo.

Ya’akov avinu, en su regreso a Kena’án, para poder promocionarse personalmente en “Israel”, y para la tierra de Kena’án poder ser llamada la “Tierra de Israel”, debe afrontar el reto de reencontrarse con su hermano Esav, que vive cerca de sus padres Yitzjak y Rivká. Debe encararlo, cotejarse a él, dado que lo quería matar por el asunto de la Primogenitura y la Bendición de Yitzjak que se llevó Ya’akov. La fórmula de comunicación escogida por Ya’akov con Esav es la siguiente: le dice a los mensajeros que él envía a Esav que le transmitan de su parte

“Así dice tu servidor Ya’akov: con Laván he residido, y he tardado hasta ahora [para volver a la tierra de Kena’án].” (Bereshit 32:5)

Observo tres características, INICIATIVA, PREVENCIÓN y HONESTIDAD, que son vinculables a las tres estrategias de cotejo con Esav que emprende Ya’akov de DIPLOMACIA (con REGALOS (Bereshit 33:10)), ESTRATEGIA militar (con la TÁCTICA de la división de su campamento (Bereshit 33:1)) y ORACIÓN/MEDITACIÓN (haciendo oración a HaShem (Bereshit 32:10) pidiéndole ayuda a HaShem/sincerándose con Esav).

Esquemáticamente, tenemos:

INICIATIVA – JÉSSED – APERTURA PREVENCIÓN – GUEVURÁ – PRUDENCIA HONESTIDAD – TIFÉRET – SINCERIDAD

–

APERTURA – DIPLOMACIA – REGALOS PRUDENCIA – COTEJO – TÁCTICA SINCERIDAD – MEDITACIÓN – CONFESIÓN

Analicémoslo a continuación, del mensaje que propone Ya’akov.

DIPLOMACIA.- Ya’akov utiliza un lenguaje formal con el que expresa servidumbre a su hermano –se tilda a sí mismo de “tu servidor”. Le quiere regalar ganado y recursos materiales; a pesar de las objeciones que Esav le presenta, lo consigue con INICIATIVA y APERTURA.

ENFRENTAMIENTO.- El lenguaje usado también incorpora cierta PREVENCIÓN, hablando de sí mismo en tercera persona, prevención que se plasma materialmente en el hecho de que Ya’akov separa su campamento en tres grupos, poniendo más detrás a las mujeres e hijos considerados prioritarios de salvar.

MEDITACIÓN.- Es a la vez una confesión a D’ios y una meditación en voz alta que le quiere transmitir a Esav; le habla del pasado –que ha residido con Laván, dándole a entender que ha tenido que esforzarse–, del futuro –implícitamente, le hace saber que quiere quedarse en la tierra de Kena’án– y del “presente”, confesándole que “ha tardado”.

El resto de hechos que se desarrollan antes del encuentro de Ya’akov con Esav –notablemente la exitosa lucha de Ya’akov con el ángel de Esav (Bereshit 32:25-33)– acontecen de resultas de este adecuado estado de preparación de Ya’akov expresado en cada afirmación estudiada de nosotros no apoyarnos únicamente en la ayuda del Creador para nuestro éxito, sino hacer de nuestra parte todo lo posible, y luego sí, pedir que D’ios corone nuestros esfuerzos con el éxito, como Baruj HaShem vemos que ocurre en esta cósmica confrontación entre hermanos a lo largo de la Historia, especialmente desde la refundación del Estado Judío en la Tierra de Israel.

Shabbat Shalom UMeboraj

Ia’acov proposa i D’éu disposa — Va-ixla’h 5786.-

Per: ‘Haïm Iehudà Ben-Avraham

Lliçó dedicada als Bonnín i a tots els xuetes, a Mallorca, i també visquent a la Terra d’Israel i arreu del món.

Ia’acov avinu, en el seu retorn a Cana’an, per poder promocionar-se personalment a “Israel”, i per la terra de Cana’an poder ser anomenada la “Terra d’Israel”, ha d’afrontar el repte de retrobar-se amb el seu germà Essav, que viu a prop dels seus pares Its’hac i Rivkà. Ha d’encarar-lo, acarar-se a ell, atès que el volia matar per l’afer de la Primogenitura i la Benedicció d’Its’hac que s’emportà Ia’acov. La fórmula de comunicació escollida per Ia’acov amb Essav és la següent: li diu als missatgers que ell envia a Essav que li transmetin de part seva

“Així diu el teu servidor Ia’acov: amb Lavan he sojornat, i he trigat fins ara [per tornar a la terra de Cana’an].” (Gènesi 32:5)

Hi observo tres característiques, INICIATIVA, PREVENCIÓ i HONESTEDAT, que són vinculables a les tres estratègies d’acarament amb Essav que emprèn Ia’acov de DIPLOMÀCIA (amb REGALS (Gènesi 33:10)), ESTRATÈGIA militar (amb la TÀCTICA de la divisió del seu campament familiar (Gènesi 33:1)), i ORACIÓ/MEDITACIÓ (fent oració a Ha-Xem (Gènesi 32:10) demanant-li ajuda/sincerant-se amb Essav). Esquemàticament, tenim:

INICIATIVA – ‘HÉSSED – APERTURA

PREVENCIÓ – GUEVURÀ – PRUDÈNCIA

HONESTEDAT – TIFÉRET – SINCERITAT

–

APERTURA – DIPLOMÀCIA – REGALS

PRUDÈNCIA – ENFRONTAMENT – TÀCTICA

SINCERITAT – MEDITACIÓ – CONFESSIÓ

Analitzem-ho tot seguit, del missatge que proposa Ia’acov.

DIPLOMÀCIA.- Ia’acov utilitza un llenguatge formal amb el que expressa servitud al seu germà –es titlla a ell mateix d'”el teu servidor”. Li vol regalar bestiar i recursos materials; a pesar de les objeccions que Essav li presenta, ho aconsegueix amb INICIATIVA i APERTURA.

ENFRONTAMENT.- El llenguatge usat també incorpora certa PREVENCIÓ, parlant d’ell mateix en tercera persona, prevenció que es plasma materialment en el fet de que Ia’acov separa el seu campament en tres grups, posant més al darrera les dones i fills considerats prioritaris de salvar.

MEDITACIÓ.- És alhora una confessió a D’éu i una meditació en veu alta que li vol transmetre a Essav; li parla del passat –que ha residit amb Lavan, donant-li a entendre que s’hi ha hagut d’esforçar–, del futur –implícitament, li fa saber que vol quedar-se a la terra de Cana’an– i del “present”, confessant-li que “ha trigat”.

La resta de fets que es desenvolupen abans de la trobada de Ia’acov amb Essav –notablement l’exitosa lluita de Ia’acov amb l’àngel d’Essav (Gènesi 32:25-33)– s’esdevenen de resultes d’aquest adequat estat de preparació de Ia’acov expressat en aquesta afirmació estudiada, fent-nos adonar de com d’important és per cadascú de nosaltres no recolzar-nos únicament en l’ajuda del Creador per al nostre reeiximent, sinó fer de la nostra part tot el possible, i després sí, demanar que D’éu coroni els nostres esforços amb l’èxit, com Barukh Ha-Xem veiem que passa en aquesta còsmica confrontació entre germans al llarg de la Història, especialment des de la Refundació de l’Estat jueu a la Terra d’Israel.

Xabbat Xalom UMeborakh

Las Bendiciones de Yitzjak en perspectiva — Toldot 5786.-

Por: Jaim Yehudá Ben-Abraham

El Lunes de la semana de nuestra Parashá, el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas aprobó el plan para Gaza del Presidente de los Estados Unidos de America, Donald Trump. En ese plan internacional, fuerzas extrangeras se estacionarían, por un plazo desconocido, en Éretz Israel, y se pretende que Israel confíe en la buena voluntad de naciones que hasta el establecimiento de este plan, financiaban y alentaban abiertamente los (hoy impunes e impenitentes) terroristas de Hamás. ¿Hasta qué punto este resultante pacto para Gaza está alineado o no a la Voluntad Divina para Israel y los pueblos del mundo, que dicen querer la paz?

Para procurar esclarecerlo, un patrón invaluable del cual disponemos en la Torá –y precisamente, en nuestra Lectura de Toldot– son las bendiciones de Yitzjak a Ya’akov y Esav.

La Bendición de Ya’akov, por la cual él, recordémoslo, se esmeró siendo un hombre íntegro, es la siguiente:

Que te conceda D’ios del rocío del cielo; y, con creces, de la tierra y la abundancia de cereal y mosto. Que te sirvan pueblos y se posternen ante ti naciones; sé señor de tus hermanos y que se inclinen ante ti los hijos de tu madre. Los que te maldigan serán malditos, y los que te bendigan serán bendecidos.” (Bereshit 27:28, 29)

De esta bendición vemos:

1) bondad y abundancia del Creador que serán recibidas por Ya’akov (y su descendencia) a resultas del estado de armonía interna y externa –sicológica y social–, espiritual y material –sabiduría y riqueza–, propia de su alma y sus rasgos de carácter y personalidad;

2) dominio sobre los pueblos, y en concreto, sobre los hermanos –como Esav–, a efectos también de esa personalidad ponderada, y en definitiva con una prestancia apreciable, de Ya’akov;

y 3) siguiendo la sucesión de su abuelo Avraham a su padre Yitzjak, Ya’akov recibe la bendición de ser el representante de D’ios: alguien quien cataliza, según el grado de moralidad con el que se relacionen él y las naciones, la riqueza y el grado de bienestar que el Creador hace descender al mundo, y brotar de la tierra.

Y cuando esto ocurra (de la manera adecuada), Ya’akov encabezará indisputadamente a los pueblos del mundo en una realidad rebosante de espiritualidad y moralidad rectificadas en el contexto de una abundante riqueza material.

Pero si los judíos emprendemos acciones contrarias al plan Divino –y el plan Divino se superpone a cualquier plan internacional que afecte a Israel, por mucho que un gobierno del Estado judío manifieste aquiescencia–, y así incumplimos la Torá, las bendiciones de Yitzjak a Esav (posteriores a las a Ya’akov) adquieren relevancia; estas son:

“Respondió Yitzjak –su padre– y le dijo [–a Esav–]: ‘He aquí que en la abundancia de la tierra será tu asentamiento, y del rocío del cielo desde las alturas.’

Y, especialmente:

“Y por tu espada vivirás, y tu hermano [-Ya’akov-] tendrás que servir; pero pasará que cuando tú tengas agravio, romperás su yugo de encima de tu cuello”.”(Bereshit 27:39, 40)

Aquí al final destaca que el efecto de las bendiciones de Esav puede ser en detrimento de las de Ya’akov. El Comentarista Rashi (ibíd.) nos explica qué significa “cuando tú tengas un agravio”: cuando Esav tenga queja de los hijos de Ya’akov sobre que nosotros hacemos incumplimiento de la Torá, ח”ו; entonces Esav romperá el yugo de nuestro dominio de encima de él –ya sea un dominio espiritual y moral, o material– y presentará oposición a Israel.

Por desgracia, hemos observado numerosos hechos por el estilo a lo largo de la Historia –todos ellos implicando la oposición de Esav a Israel, abierta o encubierta– y existe el peligro patente de que el visto bueno judío al plan ONU/Trump provoque una nueva reverberación, ח”ו.

Claramente, debemos seguir un buen plan, el mejor plan: el Plan del Creador del mundo. ¿Pero qué nos pide este Plan Divino?

Precisamente: cumplir la Torá, cada uno a su medida y escala. ¿Y cómo se concreta esto para Israel? Según el Libro del Tania y todos los Sabios de Israel en peso, la Torá es la Voluntad Divina. ¿Qué Voluntad manifiesta el Creador para este mundo? La siguiente:

“Rabí Shmuel bar Najman dijo, ‘Al momento que el Santo, Bendito es Él, creó el mundo, Él deseó de tener Residencia aquí abajo’.” (Midrash Tanjumá, Bamidbar 16:1)

Por otro lado, Él mismo nos dice que cada hombre debe pensar que:

“Para mí fue creado el mundo.” (Sanhedrín 37a)

El mundo fue creado para el hombre para que nosotros aquí, con nuestro trabajo y esfuerzo, consigamos cumplir nuestra misión con honor; misión que para el Pueblo judío es justamente cumplir la Voluntad de nuestro Padre del Cielo, que es la Torá, los 613 Preceptos, los cuales no podremos cumplir en su integridad hasta que no hagamos cumplimiento de una Condición Fundamental, que es:

“Y Me harán [–hará Israel para D’ios–] un Santuario para que Yo resida en medio de ellos.” (Shemot 25:8)

El paso perentorio ahora y siempre es que todo Israel construyamos el Santuario del Creador, en cada casa y en cada edificio nuestro –empezando por las Mezuzot–, y en la Santa Ciudad de Yerushalayim– poniendo ya la Primera Piedra de la Casa Santa: el Beit HaMikdash–; en definitiva, D’ios en nuestros corazones, donde nos encontremos, ya para siempre; como dice el rey David:

“Pondré al Creador frente a mí siempre.” (Tehilim 16:8)

Así, las bendiciones a Ya’akov y a Esav de Yitzjak podrán ser cumplidas por D’ios en su sentido más positivo y elevada fruición, para Israel y para todos los pueblos del mundo; y como resultado, en el seno del mundo se cumplirá Tehilim 67, que dice, en su último versículo:

“D’ios nos Bendecirá, y lo reverenciarán todos los confines de la Tierra” (Tehilim 67:8)

Que nuestro Padre celestial quiera que esto, Su Sueño y el de Israel, se realice en breve, de resultas de culminar exitosamente nuestro esfuerzo por reparar el mundo en la Soberanía del Todopoderoso (Aleinu).

Shabbat Shalom UMeboraj

Referencia:

Les Benediccions d’Its’hac en perspectiva — Toldot 5786.-

Per: ‘Haïm Iehudà Ben-Avraham

El dilluns de la setmana de la nostra Paraixà, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar el pla per a Gaza del President dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump. En aquest pla internacional, forces estrangeres s’estacionarien, per un termini indefinit, a la Terra d’Israel, i es pretén que Israel confiï en la bona voluntat de nacions que fins a l’establiment d’aquest pla, finançaven i alentaven obertament els (avui impunes i impenitents) terroristes de ‘Hamàs. ¿Fins a quin punt aquest resultant pacte per Gaza és alineat o no a la Voluntat Divina per a Israel i els pobles del món, que diuen voler la pau?

Per procurar esbrinar-ho, un patró invaluable del que disposem a la Torà –i precisament, a la nostra Lectura de Toldot– són les benediccions d’Its’hac a Ia’acov i Essav.

La Benedicció de Ia’acov, per la qual ell, recordem-ho, es va esmerçar essent un home íntegre, és la següent:

Que et concedeixi D’éu de la rosada del cel; i, amb escreix, de la terra i l’abundància de cereal i most. Que et serveixin pobles i es posternin davant teu nacions; sigues senyor dels teus germans i que s’inclinin davant teu els fills de la teva mare. Els qui et maleeixin seran maleïts, i els qui et beneeixin seran beneïts.” (Gènesi 27:28, 29)

D’aquesta benedicció veiem:

1) bondat i abundància del Creador que seran rebudes per Ia’acov (i la seva descendència) a resultes de l’estat d’harmonia interna i externa –psicològica i social–, espiritual i material –saviesa i riquesa–, pròpia de la seva ànima i els seus trets de caràcter i personalitat.

2) domini sobre els pobles, i en concret, sobre els germans –com Essav–, a efectes també d’aquesta personalitat ponderada, i en definitiva amb una prestància apreciable, de Ia’acov.

i 3) Seguint la successió del seu avi Avraham al seu pare Its’hac, Ia’acov reb la benedicció de ser el representant de D’éu: algú qui catalitza, segons el grau de moralitat amb el qual es relacionin ell i les nacions, la riquesa i el grau de benestar que el Creador fa descendir al món, i brollar de la terra.

Quan passi això (de la manera adient), Ia’acov encapçalarà indisputadament els pobles del món en una realitat curulla d’espiritualitat i moralitat rectificades en el context d’una abundant riquesa material.

Però si els jueus emprenem accions contràries al pla Diví –i el pla Diví se superposa a qualsevol pla internacional que afecti a Israel, per molt que un govern de l’Estat jueu hi manifesti aquiescència–, i així incomplim la Torà, les benediccions d’Its’hac a Essav (posteriors a les a Ia’acov) prenen força; aquestes són:

“Respongué Its’hac –el seu pare– i li digué [–a Essav–]: ‘Heus aquí que en l’abundància de la terra serà el teu assentament, i de la rosada del cel des de les altures.’

I, especialment:

“‘I per la teva espasa viuràs, i el teu germà [–Ia’acov–] hauràs de servir; però passarà que quan tu tinguis greuge, esberlaràs el seu jou de damunt del teu coll’.”(Gènesi 27:39, 40)

Aquí al final destaca que l’efecte de les benediccions d’Essav pot ser en detriment de les de Ia’acov. El Comentarista Raixi (ibíd.) ens explica què vol dir “quan tu tinguis un greuge”: quan Essav tingui el greuge amb els fills de Ia’acov de que nosaltres fem incompliment de la Torà; aleshores Essav trencarà el jou del nostre domini sobre ell –ja sigui un domini espiritual i moral, o material– i presentarà oposició a Israel.

Per desgràcia, hem observat nombrosos fets per l’estil al llarg de la Història –tots ells implicant l’oposició d’Essav a Israel, més o menys oberta o encoberta– i hi ha el perill ben patent de que el vist-i-plau jueu al pla ONU/Trump en provoqui una nova reverberació, ח”ו.

Clarament, hem de seguir un bon pla, el millor pla: el Pla del Creador del món. Però què ens demana, aquest Pla Diví? Precisament: complir la Torà, cadascú a la seva mesura i escala. Però com es concreta, això, per a Israel?

Segons el Llibre del Tania i tots els Savis d’Israel en pes, la Torà és la Voluntat Divina. I quina Voluntat manifesta el Creador, per a aquest món? La següent:

“Rabí Xmuel bar Na’hman digué, ‘Al moment que el Sant, Beneït és Ell, va crear el món, Ell desitjà de tenir Residència aquí abaix’.” (Midrash Tan’humà, Nombres 16:1)

Per altra banda, Ell mateix ens diu que cada home ha de pensar que:

“Per a mi fou creat el món.” (Sanhedrín 37a)

El món fou creat per a l’home perquè nosaltres aquí, amb el nostre treball i esforç, aconseguim d’acomplir la nostra missió amb honor; missió que per el Poble jueu és justament complir la Voluntat del nostre Pare del Cel, que és la Torà, els 613 Preceptes, els quals no podrem complir en la seva integritat fins que no fem acompliment de la Condició Fonamental, que és:

“I Em faran [–farà Israel per a D’éu–] un Santuari per tal que Jo resideixi enmig d’ells.” (Èxode 25:8)

El pas peremptori ara i sempre és que tot Israel construïm el Santuari del Creador, a cada casa i cada edifici nostre –començant per les Mezuzot–, i a la Santa Ciutat de Jerusalem –posant ja la Primera Pedra de la Casa Santa: el Beit Ha-Mikdash–; en definitiva, D’éu als nostres cors, arreu on ens trobem, ja per sempre, com diu el rei David:

“Posaré el Creador en front meu sempre.” (Psalms 16:8)

Així, les benediccions a Ia’acov i a Essav d’Its’hac podran ser acomplertes per D’éu en el seu sentit més positiu i elevat, per a Israel i tots els Pobles del món, i així, com a resultat, al sí del món es complirà Psalms 67, que diu, en el seu últim versicle:

“D’éu ens Beneirà, i el reverenciaran tots els confins de la Terra” (Psalms 67:8)

Que el nostre Pare celestial vulgui que això, el Seu Somni i el d’Israel, sigui així ben aviat, de resultes de culminar exitosament el nostre esforç per reparar el món en la Sobirania del Totpoderós (Aleinu).

Xabbat Xalom UMeborakh

Referència:

Una vida de Transcendencia lleva a la transcendencia de la Vida — Jayei Sará 5786.-

Jaim Yehudá Ben-Abraham

En nuestra Lectura semanal de Jayei Sará, se nos explica que los cuerpos de Sará imenu primero (Capítulo 23), y de Avraham avinu, 43 años más tarde (Capítulo 25), son enterrados en la Cueva de Majpelá –adquisición de Avraham avinu en dejar este mundo su esposa Sará, como tumba para los cuerpos de los Padres Fundadores del Pueblo judío.

Hablemos ahora de los cuerpos, y de cuerpo y alma. Para el hombre sin fe, con el enterramiento del cuerpo, todo se acaba: el cuepo se deshace, y también para el alma que residía en ese cuerpo, sería el final –si es que esos no dudan incluso de la existencia del alma!– y llegaría a un cul-de-sac existencial con su desaparición, ח”ו.

Gracias a D’ios, la vida de los más grandes, empezando quizás por Avraham y Sará, nos demuestra que eso es una gran blasfemia. Es adecuado comenzar con ellos para rechazar la distopia atea, pues ellos encarnan ejemplarmente lo que es una vida de Torá, que es una vida de Estudio de Torá, Plegaria al Creador y Cumplimiento de los Preceptos con el prójimo –los Ma’asím Tovím– con plena integridad; el hombre de Torá no se conforma con menos –con excusas a modo de cumplimiento a medias tintas–, porque reconoce el valor eterno, fuera de tota medida, de cada acción material que vincula correctamente la Torá y D’ios; com dice el rey David en Tehilim,

“Por tanto, he amado Tus preceptos más que el oro, más que el oro fino” (119:127)

Avraham mismo, pagando contante y sonante la cantidad desorbitada que Efrón el hitita le pidió por la Cueva de Majpelá, certificaba la entrada de Sará imenu –y más adelante, la suya y la de los Padres Fundadores de Israel– a la Vida del Mundo Venidero (“Olam HaBá”), más allá de todos los límites que la fisicalidad del mundo presente (“olam hazé”) aparentemente impone. Cuando alguien se conecta a la Torá, dado que la Torá es eterna, éste se conecta a la eternidad, como Avraham, Sará, todos los Patriarcas y Matriarcas, y el rey David sabían. Sabían que una vida de Transcendencia lleva a la transcendencia de la Vida.

Que el Creador del mundo nos inspire a todos los descendientes de Avraham avinu y Sará imenu a seguir su ejemplo, conectarnos más y más a la Santa Torá, y así, a la vida de santidad que quien ama nuestro Padre celestial persigue siempre, y para siempre.

Shabbat Shalom UMeboraj

Una vida de Transcendència porta a la transcendència de la Vida — ‘Haiei Sarà 5786.-

Per: ‘Haim Iehudà ben-Avraham.

A la nostra Lectura setmanal de ‘Haiei Sarà, se’ns explica que els cossos de Sarà imenu primer (Capítol 23), i d’Avraham avinu, 43 anys més tard (Capítol 25), són enterrats a la Cova de Makhpelà –adquisició d’Avraham avinu en traspassar la seva dona Sarà, com a tomba per als cossos dels Pares Fundadors del Poble jueu.

Parlem ara dels cossos, i de cos i ànima. Per a l’home sense fe, amb l’enterrament del cos, tot s’acaba: el cos es desfà, i també per a l’ànima que residia en aquest cos, seria el final –si és que aquests no dubten fins i tot en l’existència de l’ànima!– i arribaria a un cul de sac existencial amb la seva desaparició, ח”ו.

Gràcies a D’éu, la vida dels més grans, començant potser per Avraham i Sarà, ens demostra que això és una gran blasfèmia. És adequat començar per ells per refusar la distòpia atea, doncs ells encarnen exemplarment el que és una vida de Torà, que és una vida d’Estudi de Torà, Pregària al Creador i Compliment dels Preceptes amb el proïsme –els Ma’assim Tovim– amb plena integritat; l’home de Torà no és conforma amb menys –amb excuses a mode de compliment a mitges tintes–, perque reconeix el valor etern, fora de tota mesura, de cada acció material que vinculem correctament a la Torà i amb D’éu; com diu el rei David a Tehilim,

“Per tant, he estimat els Teus preceptes més que l’or, més que l’or fi” (119:127)

Avraham mateix, pagant bitllo-bitllo la quantitat desorbitada que Efron l’hitita li demanà per la Cova de Makhpelà, certificava l’entrada de Sarà imenu –i més endavant, la seva i la dels Pares Fundadors d’Israel– a la Vida del Món a Venir (“Olam Ha-Bà”), més enllà de tots els límits que la fisicalitat del món present (“olam ha-zé”) aparentment imposa. Quan algú es connecta a la Torà, atès que la Torà és eterna, és connecta a l’eternitat, com Avraham, Sarà tots els Patriarques i Matriarques, i el rei David sabien. Sabien que una vida de Transcendència porta a la transcendència de la Vida.

Que el Creador del món ens inspiri a tots els descendents d’Avraham avinu i Sarà imenu a seguir el seu exemple, connectar-nos més i més a la Santa Torà, i així, a la vida de santedat que tothom qui estima el nostre Pare celestial persegueix sempre, i per sempre.

Xabbat Xalom UMeborakh