El día de la Ley vivida con alegría — Sheminí Atzeret/Simjat Torá 5781

Sheminí Atzeret/Simjat Torá es la fiesta de la alegría con la Ley. Se le llama “Ley”, a la Torá misma, dado que en gran parte esta es una recopilación de preceptos a cumplir por el Pueblo judío –un total de 613– y por las naciones gentiles –7 categorías de ley.

Pero la Torá no consiste sólo en leyes; también es el compendio que forja la ideología del Pueblo de Israel, encabezado por el ensalzamiento, percepción y defensa de la santidad de la vida. Y es que la Torá, sobre todo, viene a enseñarnos cómo promocionar la vida, como amarla, y en el fondo como vivirla. De tal manera que la invectiva principal en relación a la vida la tenemos con Moshé Rabeinu, cuando nos dice:

“En este día yo invoco los Cielos y la Tierra como testigos en frente de ti y he puesto delante de ti la vida y la muerte, la bendición y la maldición. Ahora, elige la vida, para que tú y tu descendencia viváis.”

Devarim 30:19

La misma práctica de la Torá con frecuencia se amolda a buscar eliminar los aspectos puntiagudos que pudieran mortificar la persona o –razón de más– pudieran poner en riesgo su vida, y así se nos indica

“Hay que vivir por los preceptos [de la Torá], no morir por ellos.”

Talmud, Yomá 85B

Pero más allá de las situaciones extremas, en general la vida del judío observante circula por unos senderos amables, rellenos de experiencias gozosas y humanamente enriquecedoras, por lo que la corriente ‘jasídica de Breslev se esfuerza en recalcar el adagio del su fundador, Rabí Na’jman de Breslev, que

“Gran precepto es encontrarse siempre alegre”

Y precisamente esta alegría vienen a promocionar las fiestas que estamos pasando, y la Fiesta de Simjat Torá en particular. Fiestas que nos ayudan a interiorizar que la ley no tiene por qué ser algo severo y seco, sino que puede ser algo compasivo y confortante, como es la Ley de la Torá cuando es bien vivida. El ciclo anual debe consistir en numerosos momentos de alegría donde percibimos esta naturaleza de la Ley, pero esta fiesta es la de la alegría por tener una Ley que precisamente nos prescribe esta alegría: la alegría de vivir con la Torá del Creador siendo parte del Pueblo de Israel.

Que D’ios quiera que todos, en la medida que le corresponda a cada uno, nos acerquemos más y más a la práctica y la mentalidad que procura fomentar la Torá, y experimentemos en una base bien frecuente la alegría de vivir una vida de distinción y pureza, la verdadera buena vida. Amén, ken yehí Ratzón [אמן, כן יהי רצון].

Shabbat Shalom, ‘Jag Saméa’j – שבת שלום, חג שמח – Shabbat de Paz, Feliz Fiesta

Jaím Éder, menTORAje

La naturaleza, cuando es percibida de manera amable, retroalimenta con una gozosa vivencia de la Torá, demostrándose la viabilidad de la harmonía entre cuerpo y alma.

El dia de la Llei viscuda amb alegria — Xeminí Atseret/Sim’hat Torà 5781

Xeminí Atseret/Sim’hat Torà és la festa de l’alegria amb la Llei. Se’n diu “Llei”, de la Torà mateixa, atès que en gran part aquesta és un recull de preceptes a complir pel Poble jueu –un total de 613– i per les nacions gentils –7 categories de llei.

Però la Torà no és només lleis; també és el compendi que forja la ideologia del Poble d’Israel, encapçalat per l’ensalçament, percepció i defensa de la santedat de la vida. I és que la Torà, sobretot, ve a ensenyar-nos com promocionar la vida, com estimar-la, i en el fons com viure-la. De tal manera que la invectiva principal en relació a la vida la tenim amb Moisès nostre Mestre, quan ens diu:

“Aquest dia jo invoco els Cels i la Terra com a testimonis en front teu que he posat davant teu la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Ara, escull la vida, per tal que tu i la teva descendència visqueu.”

Deuteronomi 30:19

La mateixa pràctica de la Torà ben sovint s’amotlla a cercar d’eliminar-ne els aspectes cantelluts que poguessin mortificar la persona o –raó de més– posar en risc la seva vida, i així se’ns indica

“S’ha de viure pels preceptes [de la Torà], no pas morir per ells.”

Talmud, Yomà 85b

Però més enllà de les situacions extremes, en general la vida del jueu observant circula per uns viaranys amables, farcits d’experiències joioses i humanament enriquidores, de manera que el corrent ‘Hassídic de Breslev s’esmerça a recalcar-nos l’adagi del seu fundador, Rabí Na’hman de Breslau, que

“Gran precepte és trobar-se sempre alegre”

I precisament aquesta alegria vénen a promocionar les festes que estem passant, i la Festa de Sim’hat Torà en particular. Festes que ens ajuden a interioritzar que la llei no té per què ser una cosa severa i seca, sinó que pot ser una cosa compassiva i confortant, com és la Llei de la Torà quan és ben viscuda. El cicle anual ha de consistir en nombrosos moments d’alegria on percebem aquesta natura de la Llei, però aquesta festa és la de l’alegria per tenir una Llei que precisament ens prescriu aquesta alegria: la joia de viure amb la Torà del Creador essent part del Poble d’Israel.

Que D’éu vulgui que tots, en la mesura que li pertoqui a cadascú, ens acostem més i més a la pràctica i la mentalitat que procura fomentar la Torà, i experimentem en una base ben sovintejada la joia de viure una vida de distinció i puresa, la veritable bona vida. Amén, ken iehí Ratson [אמן, כן יהי רצון].

Xabbat Xalom, ‘Hag Saméa’h – שבת שלום, חג שמח – Xabbat de Pau, Joiosa Festa

‘Haïm Éder, menTORAtge i entrenaMENT personal

Quan el món natural és percebut de manera amable la nostra vivència circula per viaranys d’alegria.

Trayendo cada judío a su Pueblo (y el mío) — Sukot 5781

Tenemos la Fiesta de Sukot, el “Tiempo de nuestra alegría”, al caer; y qué nos puede procurar más alegría que la reunión y Unidad de todos los hermanos de la familia judía, en esta Fiesta, y –por qué no– ya para siempre? Como dice el rey David

“Mira, cuán bueno y agradable es cuando los hermanos se sientan en unidad!.”

Tehilim 133:1

Pues, precisamente, Sukot viene a suturar las heridas y las brechas nacionales en el seno de Israel. Aparentemente, en nuestro Pueblo ahora hay 2 tipos principales de brecha: (1) entre los judíos de la Golá (Diáspora) y los judíos de Israel, y (2) entre los judíos datim (“religiosos”) y los judíos ‘jilonim (“laicos”). El Gobierno del Estado de Israel y las Comunidades Judías en la Diáspora procuran impulsar iniciativas para que se vayan cerrando las dos brechas; sin embargo, desde la Ley de la Torá también tenemos una respuesta inmediata en Sukot: el Precepto del Lulav. ¿En qué consiste este Precepto?

Se trata de tomar 4 especies vegetales, juntarlas, y sacudirlas frente al Creador, en la Sinagoga o la Suká (una cabaña especial que es Precepto construir para esta Fiesta). Las cuatro especies son el Etrog (cidra, un cítrico parecido al limón), el Hadás (3 ramas de mirto), el Lulav (una hoja tierna de palmera) y la Aravá (2 ramas de sauce). Pues bien: cada una de las 4 especies del Precepto del Lulav que juntamos son equiparables con cada uno de los cuatro tipos de judío que salen de hacer combinaciones de los 4 elementos de las 2 brechas en el seno de Israel que he mencionado antes. Estas combinaciones equiparadas a las especies son: (1) judío ‘jiloní de la Golá (Aravá); (2) judío datí de la Golá (Lulav); (3) judío ‘jiloní israelí (Hadás); (4) judío datí israelí (Etrog). Cada uno de estos 4 tipos de judío tienen características que los hacen idóneos para ser unificados en el Precepto del Lulav de Sukot:

1. El judío datí israelí es como el Etrog, que tiene buen gusto y una buena fragancia. Representa una persona con sabiduría (aprendizaje de Torá) y buenas obras. Su aportación al seno de Israel es capital, y está destinado a liderar al Pueblo.

2. El judío ‘jiloní israelí es como el Hadás, que tiene una buena fragancia, pero no es comestible. Representa al judío que tiene buenos actos, pero no tiene sabiduría (de Torá). Este tipo de israelí es una persona con evidentes habilidades prácticas, por ejemplo en ingeniería o empresariado, y tiene una función pivotal para la construcción del Estado de Israel.

3. El judío observante de la Diáspora es representado por el Lulav, que es comestible, pero no huele. Este judío tiene sabiduría, pero no tiene la buena obra máxima completada: habitar en la Tierra de Israel. Su papel, sin embargo, es fundamental: el de dedicarse a la educación de la Nación, allí donde se encuentre y en todo el mundo.

4. Y, finalmente, el judío laico de la Diáspora es representado por el Aravá, y no tiene ni sabor ni olor. Se trata del judío que no tiene la principal buena obra de vivir en Israel ni tampoco tiene la sabiduría de la Torá. Este tipo de judío es estratégico: forma el plantel de futuros hombres y mujeres con iniciativa en el seno del Pueblo, ya sea en beneficio del Estado o de la Nación en general; eso sí: podrán hacer esta función cuando hayan sido educados y formados por los judíos de los grupos anteriores.

Veremos ahora lo siguiente: resulta que la Ley para el Precepto del Lulav –y esto nos ayudará a captar el sentido de todo lo anterior– nos dice que para Sukot, como hemos dicho, reunimos las 4 especies, las atamos, y las sacudimos juntas. Y ATENCIÓN con el siguiente dato: el Lulav sólo es válido si las 4 especies se toman juntas. Si falta una, el Lulav entero no es válido. Esta Ley nos habla de la centralidad absoluta del concepto y la práctica de la Unidad en nuestro Pueblo, una norma que es legalmente y aun metafísicamente inviolable.

Que pasemos un Sukot donde podamos saborear la Unidad de nuestra Nación, y la podamos reforzar con nuestro cumplimiento del Precepto del Lulav; Amén, ken yehí Ratzón [אמן, כן יהי רצון].

Shabbat Shalom, ‘Jag Saméa’j – שבת שלום, חג שמח

‘Jaím Éder – menTORAje

Referencia: “Secretos de las Cuatro Especias”(AishLatino)

Portant (com cal) tot jueu al redol Nacional — Sukot 5781

Tenim la Festa de Sukot, el “Temps de la nostra alegria”, al caure; i què ens pot procurar més alegria que la reunió i Unitat de tots els germans de la família jueva, en aquesta Festa, i –per què no– ja per sempre? Com diu el rei David

“Guaita, com de bo i agradable és quan els germans seuen en unitat!.”

Psalms 133:1

Doncs, precisament, Sukot ve a suturar les ferides i les bretxes nacionals al sí d’Israel. Aparentment, al nostre Poble ara hi ha 2 tipus principals de bretxa: (1) entre els jueus de la Golà (Diàspora) i els jueus d’Israel, i (2) entre els jueus datim (“religiosos”) i els jueus ‘hilonim (“laics”). El Govern de l’Estat d’Israel i les Comunitats Jueves a la Diàspora procuren d’impulsar iniciatives per tal que es vagin tancant les dues bretxes; tanmateix, des de la Llei de la Torà també tenim una resposta immediata a Sukot: el Precepte del Lulav. En què consisteix aquest Precepte?

Es tracta de prendre 4 espècies vegetals, ajuntar-les, i sacsejar-les en front del Creador, a la Sinagoga o a la Sukà (una cabana especial que és Precepte de construir per aquesta Festa). Les quatre espècies són l’ETROG (cidró, un cítric semblant a la llimona), l’HADÀS (3 branques de murtra), el LULAV (una fulla tendra de palmera) i l’ARAVÀ (2 branques de salze). 

Doncs bé: cadascuna de les 4 espècies del Precepte del Lulav que ajuntem són equiparables amb cadascún dels quatre tipus de jueu que surten de fer combinacions dels 4 elements de les 2 bretxes al sí d’Israel que he esmentat abans. Aquestes combinacions equiparades a les espècies són: (1) jueu ‘hiloní de la Golà (ARAVÀ); (2) jueu datí de la Golà (LULAV); (3) jueu ‘hiloní israelià (HADÀS); (4) jueu datí israelià (ETROG).

Cadascun d’aquests 4 tipus de jueu tenen característiques que els fan idonis per ser unificats en el Precepte del Lulav de Sukot:

1. El jueu datí israelià és com l’Etrog, que té bon gust i una bona fragància. Representa una persona amb saviesa (aprenentatge de Torà) i bones obres. La seva oportació al sí d’Israel és capital, i està destinat a liderar el Poble.

2. El jueu ‘hiloni israelià és com l’Hadàs, que té una bona fragància, pero no és comestible. Representa el jueu que té bons actes, pero no té saviesa (de Torà). Aquest tipus d’israelià és una persona amb evidents habilitats pràctiques, per exemple en enginyeria o empresariat, i té una funció pivotal per a la construcció de l’Estat d’Israel.

3. El jueu observant de la Diàspora és representat pel Lulav, que és comestible, però no fa olor. Aquest jueu té saviesa, pero no té la bona obra màxima complerta: habitar a la Terra d’Israel. El seu paper, però, és fonamental: dedicar-se a l’educació de la Nació, allí on es trobi i arreu del món.

4. I, finalment, el jueu laic de la Diàspora és representat per l’Aravà, i no té ni gust ni olor. És tracta del jueu que no té la principal bona obra de viure a Israel ni tampoc té la saviesa de la Torà. Aquest tipus de jueu és estratègic: ells formen el planter de futurs homes i dones amb iniciativa al sí del Poble, ja sigui en benefici de l’Estat o de la Nació en general; això sí: podran fer aquesta funció quan hagin estat educats i formats pels jueus dels grups anteriors.

Veurem ara el següent: resulta que la Llei per al Precepte del Lulav –i això ens ajudarà a copsar el sentit de tot l’anterior– ens diu que per Sukot, com hem dit, reunim les 4 espècies, les lliguem, i les sacsejem juntes. I ATENCIÓ amb la següent dada: el Lulav només és vàlid si les 4 espècies es prenen juntes. Si en manca una, el Lulav sencer no és vàlid. Aquesta Llei ens parla de la centralitat absoluta del concepte i la pràctica de la Unitat en el nostre Poble, una norma que és legalment i àdhuc metafísicament inviolable.

Que passem un Sukot on poguem assaborir la Unitat de la nostra Nació, i la poguem reforçar amb el nostre compliment del Precepte del Lulav; Amén, ken iehí Ratson [אמן, כן יהי רצון].

Xabbat Xalom, ‘Hag Saméa’h – שבת שלום, חג שמח

‘Haïm Éder, menTORAtge i entrenaMENT personal

Referència: “Secretos de las Cuatro Especias”(AishLatino)