Per: Haim Yehudá Ben Avraham Folch, Haim Eder – haimiehuda@gmail.com
De la peraixà anterior, VaYéixev, vam aprendre per què Iossef fill de Iaakov rep l’apel·latiu de Iossef HaTsaddik: resistir les múltiples andanades provocatives de la dona de Potifar, el gran sacerdot d’Egipte; segons la peraixà:
Va esdevenir després d’això, que la dona del seu amo va posar els seus ulls en Iossef, i [li] va dir: “Dorm amb mi” (Gènesi 39: 7).
I va esdevenir que parlava ella a Iossef cada dia, i ell no l’escoltava per anar a dormir al costat d’ella, per estar amb ella (Gènesi 39:10).
Aquesta dona va arribar a omplir les estances de casa de miralls perquè Iossef es trobés amb la seva imatge mirés on mirés, i fins i tot li va fer col·locar una espasa sota el mentó perquè no pogués abaixar el cap per evitar veure-la. Just quan els esforços seductius d’aquesta dona estaven a punt de tenir èxit, a Iossef se li va aparèixer una imatge del seu pare Iaakov tot dient-li: “fill meu, si caus en el parany, no figurarà el teu nom al pectoral del Kohen Gadol i la teva branca s’extigirá dels fills d’Israel”. Aquesta imatge va ser decisiva perquè Iossef arribés a evitar caure en la temptació, i avui dia el coneixem com Iossef HaTsaddik (après del meu rabí comunitari Meir Shimon Bar-Hen).
Una denominació similar rep el Maixíah (Messies; ungit), al que s’anomena Maixíah Tsidkeinu, el nostre just Maixíah. Hi ha punts de connexió entre Iossef i el Maixíah? Clarament, sí. La connexió arriba a tal punt que el Maixíah rep l’apel·latiu de Maixíah ben Iossef. Per què?
El Maixíah (ben Iossef) batallarà contra Edom, els descendents d’Esaú (Midrash Zerubavel), un compendi dels enemics d’Israel, que serà vençut pel Mashíah ben Yosef, com s’al·ludeix al moment del mateix naixement de Iossef quan la seva mare Rahel exclama “l’Etern ha tret la meva desgràcia” (Gènesi 30:23), amb la visió profètica que ella va veure en què un “salvador ungit” descendirà de Iossef i traurà l’oprobi (d’estar subsumit a l’exili d’Edom) d’Israel: i així un ungit per la batalla descendirà de Iossef (Midrash Yelamdenu). Com indica el profeta Abdies, “La Casa de Iaakov serà foc i la Casa de Iossef una flama, i la Casa d’Esaú rostoll” (Abdies 1:18), de manera que “la descendència [espiritual] d’Esaú serà lliurada a mans de la descendència de Iossef “(Talmud, Baba Batra 123b). (Referències extretes de: http://www.chabad.org/…/a…/aid/101747/jewish/Appendix-II.htm)
Clarament, la descendència de Iossef es caracteritza per la seva Tsidkut, la seva rectitud, i en ella es poden explicar els Tsaddikim del present, el passat, i el futur del poble d’Israel, descendents espirituals directes de Iossef HaTsaddik, que constitueixen la vacuna del Poble jueu contra la assimilació total. Hi ha prova d’això en la Torà? Taxativament, sí: la podem extreure de l’inici de paraixat Matot, on Israel surt a la guerra. Ho veurem be”H -amb el Favor de D’éu- a continuació.
DE COM HAIXEM (D’ÉU) SALVA A ISRAEL A TRAVÉS DELS TSADDIKIM (JUSTOS)
En efecte, en parashat Matot ens trobem amb el model que HaShem ens mostra que garanteix la pervivència d’Israel. Allà tenim el pasuk en què Moshé Rabeinu es dirigeix al poble donant-li l’ordre de fer la guerra contra Midian, dient:
(Bamidbar 31:3) “הֵחָלְצוּ מֵאִתְּכֶם אֲנָשִׁים לַצָּבָא; וְיִהְיוּ עַל-מִדְיָן לָתֵת נִקְמַת-יְ-הוָה בְּמִדְיָן”
“Armin-se alguns de vostès per a la guerra, i vagin contra Midian i facin la venjança de l’Etern sobre Midian” (Nombres 31: 3).
Del text en Hebreu, destaquem en el passuk l’expressió:
“הֵחָלְצוּ מֵאִתְּכֶם אֲנָשִׁים לַצָּבָא”
“Armin-se alguns de vostès per a la guerra”
on apareixen dues (ב) vegades –connotant guevurà, rigor– la lletra Tsadik (en les paraules primera i última: “he’haltzu” i “latsabá”). Expressió i Lletres Tzadik que queden remarcades per segona vegada (ב) dues vegades en una altra expressió, en aquest cas a Bamidbar 31:5:
“חלוצי צָבָא”
“Homes armats per a la guerra” [“‘Halutzei Tzabá”]
Aquests Homes armats són seleccionats d’entre les 12 tribus, com expressa el passuk 31:4
“De cada tribu mil, d’entre totes les tribus d’Israel, enviareu a la guerra” (Nombres 31:4)
En aquesta batalla contra Midian, no va morir ni un sol soldat jueu, ja que, com denota el comentari que hem fet sobre la Lletra Tzaddik (Lletra Tzaddik analitzada aquí pel Rav Ginsburg: http://www.dimensiones.org/…/ lletres% 20Hebre … / 18% 20tzadik.htm), l’exèrcit es tractava d’una legió dels 12.000 Tzaddikim més selectes entre el poble d’Israel. Efectivament, els savis indiquen que
“No és el verí de la serp el que mata, sinó la transgressió” (Talmud, Berakhot 33a)
I com lluiten aquests selectes Tzaddikim contra l’assimilació de Midian? Això ho podem deduir de la paraula “exèrcit”, “tzabá”:
“צָבָא”
Aquesta paraula es pot interpretar com els Tsaddikim [צָ] que fan venir [בָא] la victòria a Israel a través del “Servei d’Unificació”, Avodat HaYi’hudim, passant-se de la dualitat (carregada de guevurà) de la Beit [בָ] a la unitat de la Àlef [א]. Avodat HaYihudim consisteix en el treball espiritual a realitzar precisament en la Redempció Final: es tracta de revelar els diferents nivells d’unitat existents (sobretot en el si del poble d’Israel, i en la Humanitat) i desenvolupar-los a través de fer un treball de reunió de la gent on s’expressi aquesta unitat de manera natural (http://www.inner.org/tapeaid/6012.htm). Aquest és el treball de la legió de Tsaddikim d’Israel que anirà portant la Redempció Final, i aquesta legió de Tsaddikim la podem identificar amb els soldats de l’exèrcit que són aglutinats pel Maixíah Tsidkeinu. Una legió que beesrat HaiXem (amb el favor de D’u) ens portarà la victòria a través del combat a l’estil de Iossef HaTsaddik. A continuació veurem breument com això enllaça amb els temps de Hanukà.
HAIXMONAIM: TSADDIKIM EN BATALLA CONTRA EL PLA ASSIMILACIONISTA GREC
En els fets de Hanukà tornen a intervenir uns pocs Tsaddikim batallant (en aquest cas també físicament) contra el pla assimilacionista dels nombrosos grecs i malgrat els helenitzants hebreus. El seu component d’Avodat HaYichudim clarament existia, però en aquest cas la component més forta és la Avodat HaBirurim -l’extracció del bé d’entre el mal- com van fer els Hasmoneus extraient un gresol d’oli pur d’un Temple gairebé totalment profanat. Aquesta va ser una situació excepcional, i en la rededicació del Temple també es va manifestar Avodat haYihudim: es va fer palesa l’excepcionalitat del poble jueu entre les nacions, i amb la victòria militar també es va plasmar la unitat interna d’Israel, posada en greu perill per la pressió grega.
Aquesta pressió es reproduiria amb els romans, i en conjunt amb els 2.000 anys d’exili d’Edom que portem. Vulgui l’Etern que el Servei d’Unificació dels Tsaddikim de la nostra generació, comporti que, a la manera que indica la Berakhà d’Al HaNisim, s’imposi Israel als reixaïm (malvats), i aquest servei tingui l’efecte definitiu que esperem tots els jueus i justos gentils. Que, de fet, tots contribuïm a aquest servei d’unificació nacional i universal quan encenguem les Hanukiot aquest Hanukà, i així l’Etern ens porti una alegria permanent com la de Hanukà multiplicada per deu mil amb la ràpida arribada del Maixíah Tsidkeinu, ja en el dia present, Amén [אמן].
Hanukà 5777 Saméah[חנוכה 5777 שמח]
En les tendes de Sem - In the tents of Shem - En las tiendas de Sem 